Cerca de crítiques

Enquesta

El pastor virtual

6/10/2008 |

 

Programa: Tiefland de D'Albert

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

Coses d'aquest país. L'obra més famosa del teatre català es va estrenar en castellà a Madrid i, sense Estatut o finançament, no va tenir cap problema per difondre's arreu fins a atreure l'atenció d'un Eugen d'Albert que en els seus gens té condensada mig Europa. Mentre esperem que algun dia vegi la llum la Terra baixa fa lustres composta per Salvador Pueyo, el Liceu recupera aquesta Tiefland que amalgama elements postwagnerians (l'ús del leitmotiv) i veristes, amb un agraït melodisme d'arrel meridional i un color local, què hi farem, més espanyol que català.

La primera aparició de Michael Boder com a director musical es va resoldre amb una lleugera decepció. La seva versió somorta va estar ben lluny de les passions a flor de pell d'una obra verista, per molt alemanya que sigui. En el seu haver cal posar l'equilibri entre fossat i escena i una bona resposta orquestral. Petra Maria Schnitzer i Peter Seiffert van refermar la seva posició com la parella d'or de la lírica germànica. La soprano va donar gruix vocal als sentiments enfrontats de Marta, amb un moment àlgid en la colpidora narració dels seus orígens, mentre que el tenor va combinar accents expansius i inflexions poètiques que feien justícia a la noble innocència d'aquest Manelic rebatejat Pedro. Alan Titus va ser un Sebastiano de monolítica luxúria, i Eva Liebau va aterrar d'urgència (d'aquí la supressió de la balada de Sant Miquel?) per signar una Nuri de pristina dolçor.

El muntatge de Matthias Hartmann va causar la mateixa impressió que a Zuric: el director no sap què fer amb l'obra. A banda de les connexions amb els bojos experiments nazis, amb la conversió de la terra alta en un somni virtual, Hartmann es limita a una direcció de rutinària cal·ligrafia. Almenys no van sortir ovelles.

Xavier Cester
Avui