Cerca de crítiques

Enquesta

'Tiefland', la versió musical del 'Terra baixa' s'imposa a l'escridassat muntatge

4/10/2008 |

 

Programa: Tiefland

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

Escridassades per al muntatge de Matthias Hartmann i ovacions i bravos per als cantants i la direcció musical de Tiefland d'Eugen d'Albert, òpera en alemany inspirada en Terra baixa d'Àngel Guimerà. Una part del recelós públic, que havia assistit a la funció inaugural de la temporada del Liceu amb dubtes sobre el que anava a veure, va dictar així sentència. No va agradar la descontextualitzada versió escènica i, en canvi, va convèncer el debut de Michael Boder com a titular de l'orquestra i el magnífic treball del repartiment.
El fet que Tiefland fes 36 anys que no es representava al Liceu --només s'havia exhibit el 1910 amb Guimerà com a espectador-- era una de les causes del temor del públic. Per als que desconeixien la peça va ser un grat descobriment. Tant és així que aviat van descartar l'esforç d'intentar entendre la futurista lectura escènica per centrar-se a seguir la trama musical del llibret, que respecta l'obra literària. Les connotacions wagnerianes i la influència del verisme italià, presents en la interpretació orquestral i vocal, donaven força a més --aquí es va notar la batuta de Boder-- a una acció amb tocs d'humor negre.

Hartmann recorre a la ciència-ficció. En el pròleg mostra un laboratori amb cossos clonats que poden ser utilitzats per als fins del senyor feudal Sebastiano (un esplèndid Alan Titus). Pedro / Manelic (magnífic Peter Seiffert, en plenitud vocal) és elegit pel malvat per convertir-lo en marit de la seva amant Marta (fabulosa Petra Maria Schnitzer) i així poder seguir gaudint dels seus favors mentre planeja el seu casament amb una rica hereva.

L'oficina estil decó d'una fàbrica tèxtil passa a ser l'escenari de la resta de la història. Des del despatx es canalitza la corrupció de la terra baixa enfront de la puresa de vida de la terra alta --la imatge de la muntanya només apareix en vídeo--. En aquest ambient circulen els personatges del drama passional. Fins que al crit d'"¡El llop ha mort!" es consuma la venjança de l'oprimit sobre l'opressor. Tot ficat en un embolcall massa allunyat de l'imaginari de l'obra.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya