Cerca de crítiques

Enquesta

Combinatòria

30/9/2008 |

 

Programa: Christian Zacharias

Lloc i dia:L'Auditori

Amb el Festival Mozart arrenca una altra temporada de l'OBC amb l'oficiant Christian Zacharias. Com a elements principals, la màgia del seu piano i la sensació que els programes grinyolen, enguany amb Ravel i Poulenc introduint com a nexe una referència a París, ciutat que Mozart va visitar com a nen prodigi el 1763 i el 1766 i, sense èxit, el 1778.

Al marge de l'objectiu utilitari d'espavilar l'OBC amb obres transparents, el festival hauria de divulgar inèdits mozartians i fer reflexionar sobre les ultradimensions d'aquesta música. Un exemple: mostrar el do fabulós per moure's en antípodes expressius comparant el rialler Concert per a piano núm. 17, escoltat en aquesta ocasió, amb els núm. 15 i 16, acabats poques setmanes abans (1784).

La sessió va començar amb un ensopit Tombeau de Couperin de Ravel, amb l'acústica afectada per la reverberació de la pantalla per a l'estrena de la pel·lícula d'Allen. Va sonar indecís i avergonyit de les pròpies audàcies, una inhibició no extensiva a l'esmentat Concert, amb un Zacharias aclaparador que copsa perfectament l'ambivalència entre somrisos i sospirs. Hi combina romanticisme amb la proverbial ingravidesa i unes pinzellades orquestrals rústegues que palesen una aprofundidora dissecció a dues bandes. Magnífic l'andante tractat com un seguit d'àries amb les fustes.

Va convertir l'infreqüent i agraïda Sinfonietta de Francis Poulenc (1899-1963) -una obra del 1947 tributària de Les biches- en un musical desimbolt i, afavorint el dramatisme, però amb un so correlativament massa tou, va fustigar l'obertura de Le nozze di Figaro comprometent-ne el tarannà de folle journée.

Xavier Casanoves Danés
Avui