Cerca de crítiques

Enquesta

Un Garreta simfònic

46è Festival Internacional de la Portaferrada

24/8/2008 |

 

Programa: Obres de Pahissa, Toldrà i Garreta per la Simfonietta Porta Ferrada, dirigida per Josep Caballé.

Lloc i dia:Teatre Auditori Municipal. Sant Feliu de Guíxols

 

 

La cloenda d'un festival que ha tingut sessions notables va estar dedicada a l'obra simfònica per a corda de tres compositors catalans. L'accent estava posat en celebrar l'edició de la partitura per a orquestra, ja que només se n'havien conservat les parts instrumentals, de les Impressions Simfòniques del guixolenc Juli Garreta. Construïda en quatre moviments, és una obra de joventut que s'estrenà a Barcelona el 1907, quan el compositor tenia trenta-dos anys i que els analistes qualifiquen d'acadèmica. La realitat és que és un esclat d'idees musicals i de facilitat expositiva i que, sens dubte, hauria de formar part del repertori de les nostres orquestres de cambra, si és que el país en tingués alguna, entesa com a conjunt professionalitzat amb temporada pròpia i dedicació exclusiva dels seus músics. La direcció de Josep Caballé va remarcar i posar en relleu tot el fraseig i l'element melòdic de la partitura. La llàstima és que una orquestra de circumstàncies amb prou bons integrants, quatre músics de l'OBC entre d'altres, no s'improvisa amb tres dies d'assaig. Els unísons de corda, per exemple, i les violes com a conjunt, no donaven prou la mida. Vam copsar, però, una obra interessant. Ens resta sentir-la prou bé, ben preparada i de la mà d'un conjunt que hagi elaborat el seu so. La part solista del violoncel, a càrrec de Josep Mor, al segon temps de l'obra, va ser el més destacat de la nit.

Com ja vam dir en una crònica anterior, l'acústica seca de la sala en comptes de potenciar la qualitat del so és un obstacle més. Sortosament, el director del festival ens va dir que per a la pròxima edició hi ha prevista una conxa acústica per mirar de resoldre el problema. Tots aquests entrebancs es van fer encara més palesos en la primera part del concert. La Simfonia n.1 per a orquestra de cambra de Jaume Pahissa, complexa i difícil, estrenada el 1905 i recentment programada només per conjunts semiprofessionals, fa que es converteixi en una dèria per a l'oient el fet de poder-la escoltar en condicions, ben preparada, com quan vénen les orquestres de l'est i ens toquen a la perfecció els seus compositors. L'obra d'Eduard Toldrà, Vistes al Mar, inspirada en poemes de Joan Maragall, que originalment és per a un quartet de corda, perd una part del seu perfum quan s'amplia a orquestra, i més quan, en aquest cas, el so es va forçar per mirar de superar la inseguretat del conjunt.

JORDI MALUQUER
El Punt