Cerca de crítiques

Enquesta

Un segle alemany

11/8/2008 |

 

Programa: Rafael Frühbeck de Burgos

Lloc i dia:Festival Castell de Peralada

 

Entristidora, per fluixa, l'entrada a l'últim concert clàssic del cartell central del Festival de Peralada. Sense entrar en el tema de la concurrència amb altres certàmens, es poden buscar diverses raons possibles: una orquestra bona, però no excepcional, com la Filharmònica de Dresden; un director prou conegut, però de limitat ganxo popular, com Rafael Frühbeck de Burgos, i un programa seriós però sense un reclam potent. Per desgràcia, un nivell mitjà de qualitat no sempre serveix per atreure el públic vacacional, és clar que als espectadors que al final hi assisteixen se'ls pot tractar millor i no donar-los un programa de mà ple de pífies.

Frühbeck va fer un repàs desigual a prop d'un segle de música alemanya que arrencava amb una obertura d'Oberon gruixuda i sense màgia, més post que prewagneriana (l'òptim hauria estat weberiana) i que, cronològicament, acabava amb Der Rosenkavalier de Strauss. Tant l'òpera (desterrada del Liceu des de fa 24 anys) com la suite orquestral arrenquen amb un coit musical esplendorós, recreat amb timidesa per la batuta i una orquestra gens opulenta i de conjunció millorable, en una lectura massa desmaiada.

Frühbeck i la formació saxona van causar millor impressió en una Primera simfonia de Brahms -el director ja l'havia interpretat aquest any a Barcelona- gens sobrada ni de lirisme ni d'èpica, però almenys ben centrada, sense l'obsessió pels detalls microscòpics que fan perdre a molts intèrprets actuals el sentit de l'arquitectura. Aquest rigor no es va traslladar a les propines, l'intermedi de Goyescas, vorejant el tremendisme, i el de La boda de Luis Alonso, de groller efectisme. Gat vell, Frühbeck sap que no hi ha res com una descàrrega decibèlica per inflamar els espectadors. Siguin molts o pocs.

Xavier Cester
Avui