Cerca de crítiques

Enquesta

Dues mirades que sumen

29/7/2008 |

 

Programa: Gurrelieder de Schönberg. Dir.: Josep Pons.

Lloc i dia:Auditori

Barcelona ja té aquestes coses. On si no es pot escoltar dos cops una partitura complexa i cara de muntar com els Gurrelieder de Schönberg? Una obra que admet lectures complementàries com les d'Eiji Oue al gener i la de Josep Pons d'ara. Davant el traç ampli i l'efusivitat del japonès, el català va subratllar un munt de detalls que no van restar ni un mil·ligram de contundència a aquesta música luxuriant, i que li van donar un perfil més esmolat i un punt més distanciat. Simplificant molt, Oue va mirar enrere i Pons endavant. El català tenia a les seves ordres les forces combinades de la JONC i la JONDE, ambdues d'aniversari, formant un cos sonor no exempt de petits titubejos, però formidable.

Ja sabíem que l'acústica de L'Auditori no és cap meravella, però des de la nostra localitat els solistes semblaven cantar des de l'altra banda d'un túnel. Els intents discontinus i no sempre reeixits de Pons per controlar els decibels de l'orquestra no van canviar la situació, però en tot cas l'element més rellevant va ser l'apassionat Waldemar de Nikolai Schukoff. La Tove de Melanie Diener calava més a mesura que avançava l'obra, Charlotte Hellekant va donar unció a les admonicions de l'Ocell del Bosc, i Francisco Vas i José Antonio López van estar impecables. La deliciosament artificiosa recitació de Barbara Sukowa va ser el preludi perfecte perquè els cors Lieder Càmera i Madrigal, la Polifònica de Puig-reig i l'Orfeó Català desencadenessin tota la força del sol ixent. Amb aquest do major resplendent, el concert només podia acabar en apoteosi, transformada en festa a les portes de L'Auditori quan alguns músics es van posar a tocar pasdobles. Ara el dubte és saber quantes generacions trigarem a tornar a escoltar en viu els Gurrelieder.

Xavier Cester
Avui