Cerca de crítiques

Enquesta

Lifting amb intel•ligència

26/7/2008 |

 

Programa: Chapí: Música clásica

Lloc i dia:Teatre Tantarantana. 23 de juliol de 2008.

Josep Jarque (Taddeo), Marta Valero (Francisca), Ferran Campabadal (Cucufate / Amadeo). Viviana Salisi, piano i direcció musical. Artur Arranz, direcció escènica.

 

A Barcelona no hi ha gaire propostes de sarsuela amb l’eficàcia que ha demostrat la companyia Òpera Còmica de Barcelona en el seu muntatge de Música Clásica de Chapí. Títol més conegut per la seva autoria que per la seva programació durant les últimes dècades, va ser presentat amb un intel•ligent lifting en els diàlegs i l’argument enriquint substanciosament els acudits del llibretista José Estremera. En especial, amb la reconversió de les pretensions i la catalanitat del personatge Amadeo; amb les “butifarres” que això va afavorir i amb la fluïdesa de la comicitat sense trivialitats ni situacions forçades.

L’escenografia, tradicional i curada, va salvar les reduïdes dimensions d’un escenari convertit en un saló i va resoldre els enllaços d’escenes com la del balcó i les entrades de personatges. En la vessant musical, la reducció per a piano no va minvar eficàcia a un nivell molt acceptable per la comesa, a la qual s’afegiren fragments d’altres títols de Chapí com les conegudes Carceleras de Las hijas del Zebedeo. Però, sens dubte, el millor va ser la caracterització dels tres personatges tant en els diàlegs com en els números cantats –graciosíssim el primer trio- que va corroborar l’encert general d’una iniciativa que no hauria de perdre vigència. El camí, tot i les dificultats, és favorable.

Albert Ferrer i Flamarich