Cerca de crítiques

Enquesta

Passions sense sostre

Grec 08

18/7/2008 |

 

Programa: Cants d'amor, furor i llàgrimes. Dir. musical: Gabriel Garrido.

Lloc i dia:Palau de la Música

Sovint només cal la força de convicció d'un cantant per crear sobre un escenari tot un món de sensacions suggestives. És el que va aconseguir amb la seva declamació vibrant, matisada fins a l'infinit, Furio Zanasi com a Testo d'Il combatimento di Tancredi e Clorinda de Monteverdi, el segment final d'aquests desiguals Cants d'amor, furor i llàgrimes, curiós homenatge del Grec al centenari d'un Palau ple de bastides.

Donar vida teatral als madrigals del pas del segle XVI al XVII és una iniciativa vàlida que alguns han dut a terme amb èxit i que aquí comptava com a potent epicentre literari amb La Gerusalemme liberata de Tasso. La teoria de partida de Carme Portaceli pot semblar més o menys bona -equiparar els desemparats amants del poema amb un grup de homeless en un alberg-, el problema és que la seva plasmació pràctica no aconsegueix cap mena de lligam emocional (tampoc de distanciament) amb l'efusiva llengua de Tasso o amb els cromatismes punyents i les dissonàncies feridores de la música de Monteverdi, D'India o Mazzocchi. El caràcter gratuït de la proposta es veia multiplicat per la presència d'una fantasmal Marta Carrasco les evolucions de la qual no duien enlloc.

Responsable de l'acurada tria del repertori, Gabriel Garrido no sempre va garantir la quadratura i l'afinació del seu Ensemble Elyma, tot i que és cert que la ubicació a la platea no els va ajudar, com tampoc va aconseguir l'equilibri desitjable en els conjunts vocals. En tot cas, l'eloqüència i intensa expressivitat del seu estil van quedar ben de manifest a través del citat Zanasi, la soprano Maria Hinojosa o el cavernós baix Salvo Vitale. Per sort, Garrido i els seus músics van donar a les passions de Tasso el sostre que Portaceli els va negar.

Xavier Cester
Avui