Cerca de crítiques

Enquesta

Recrear-se amb Mendelssohn

18/7/2008 |

 

Programa: TRIO LOM, Obres de Haydn, Korngold y Mendelssohn

Lloc i dia: Sala Oriol Martorell de l'Auditori

Quan pel juliol del 2005 hom va sentir per primera vegada el Trio Lom, en el marc del Festival de Santa Florentina, va quedar encisat: tres voluntats a la una i qualitat en cadascun dels tres instrumentistes. Aleshores Beethoven, Xostakòvitx, Granados i Piazzola van circular amb una alta comunicabilitat. Cal reconèixer que el marc, el moment, la disposició personal tenen sempre un pes en les impressions que es recullen. En sentir la primera obra del concert que comentem avui, el Trio per a violoncel, violí i piano núm. 1 Hob.15/37 de Franz Joseph Haydn em va semblar que, com a conjunt, el trio havia baixat un graó. La intensa carrera que els tres elements desenvolupen fora d'aquesta formació tal vegada hi té incidència. Daniel Ligorio desenvolupa una carrera brillant com a concertista, Joan Orpella és el concertino de la nova formació Murtra Ensemble i José Mor, el violoncelista, ha esdevingut solista de l'OBC.

S'hi afegia que, situats a un cantó de la sala i encarat el violoncel cap al centre, aquest se sentia menys del que és habitual. Després d'un Haydn correcte van oferir una obra d'Eric Korngold, El Trio en re major op.1, que aquest va compondre als 12 anys, quan ja era un nen prodigi reconegut per la societat vienesa. És una obra sorprenentment madura si es té en compte el que hem descrit però si en prescindim no deixa de ser un exercici entre romàntic i expressionista amb certs accents saloniers, tot i que no s'hi deixa de reconèixer l'estil que faria famós al compositor per la seva música per a pel·lícules que va desenvolupar en el seu exili a Hollywood i sobretot per la seva obra mestra, l'òpera Die tote Stadt, que va estrenar als 23 anys. L'obra va tenir molt bona acollida entre el públic.

La segona part del concert la va integrar el bellíssim Trio en re menor, op. 49 de Fèlix Mendelssohn, en què el Trio Lom va recuperar el seu tremp habitual i va exaltar el públic, que en acabar els va obligar a concedir dues propines. La primera, el moviment inicial del Trio op.70 n.1 de Beethoven, també conegut com a Geister, en què Ligorio va accentuar les seves qualitats com a pianista profund i sensible. Bones expectatives, doncs, per al concert que ben aviat ha de fer amb el número 1 de Beethoven, altra vegada a Santa Florentina, amb orquestra de cordes.

JORDI MALUQUER
El Punt