Cerca de crítiques

Enquesta

Entès a mitges

14/7/2008 |

 

Programa: MARIANA EN SOMBRAS, espectacle líric d''Alberto García Demestres sobre un text d'Antonio Carvajal, interpretat per Marco Evangelisti, piano, Olivia Biarnés, soprano, Enric Martínez-Castignani, baríton

Lloc i dia:Sala Oriol Martorell de L'Auditori

 

 

Aquesta obra va ser un encàrrec de l'Ajuntament de Granada i es va estrenar a l'Auditori Manuel de Falla d'aquella ciutat el 26 de maig del 2001. Ara ha estat programada pel Grec'08 dins de la sèrie de cambra de L'Auditori. Tracta de la vida i la mort de Mariana Pineda, una dona jove que va acceptar el garrot abans que delatar els liberals contraris a Ferran VII. El poeta Antonio Carvajal n'ha volgut fer una versió menys edulcorada que la de García Lorca i presenta un personatge molt complex. Marisa Ruiz, que va fer uns comentaris previs a la funció, explica aquesta complexitat amb el fet que Mariana, infant abandonat, va patir l'estigma de ser filla il·legítima, casar-se als catorze anys i enviudar als 19. Després comença la seva actuació política durant l'anomenada Dècada Ominosa. Va ser executada el 26 de maig del 1831.

L'espectacle té una mancança greu: si bé l'argument es pot seguir per sobre, es perd la riquesa suposada del llenguatge de Carvajal ja que és, en bona part, inintel·ligible, a causa del fet que en determinades alçàries o intensitats la pronúncia es dilueix dins l'emissió de la veu. Quan es canta en el registre mitjà i a una intensitat moderada aleshores sí que s'entén. Aquesta discontinuïtat en l'entesa llastra l'espectacle. Un piano, tres personatges i uns quants elements escènics donen vida a una música molt peculiar i personal de García Demestres, amb alguna cita i tot a la Patètica beethoveniana. La música i el pianista funcionen i el baríton i la soprano ens van plaure més quan, a mitja veu, matisaven, que no pas quan els calia ser més estentoris o intensos. Feia gràcia veure com García Demestres, que és un personatge histriònic, gaudia de la seva bona dosi de presència escènica amb el deliri d'amics i devots seus i del programa de ràdio que fa, Tutto Demestres. Vestit de blanc lluminós, voluminós, assegut sovint a la punta de l'escenari recitava, a vegades amb la veu una mica enrogallada però ben masculina, el paper de la ninfa Dàuride. Al disc d'aquesta obra, editat el 2005, aquest últim personatge està interpretat per Aitana Sánchez-Gijón.

L'obra va rebre molts aplaudiments, i els intèrprets i autors van haver de sortir a saludar cinc o sis vegades. A la sortida, gentilment, es va obsequiar bona part del públic amb un exemplar del disc que hem mencionat.

JORDI MALUQUER
El Punt