Cerca de crítiques

Enquesta

Entre poc i massa

30/6/2008 |

 

Programa: Quartet Petersen

Lloc i dia:L'Auditori

El Quartet Petersen s'ha presentat en la recta final de la Temporada de Cambra de l'Auditori, a la qual resten dues propostes importants per posar el forrellat: l'òpera Mariana en sombras de García Demestres i l'eminent Lom Piano Trio.

Els Petersen, que arribaven precedits d'un reclam internacional que l'evidència no ha revalidat, es van aplegar el 1979 a redós del Conservatori Eisler de Berlín, i es van perfeccionar ni més ni menys que amb Sandor Vegh i el Quartet Amadeus. El programa oferia el meravellós op. 77 núm. 1 de Haydn, el núm. 2 de Prokófiev i el núm. 3 de Schumann, i en tots tres la vehemència proverbial del fundador dels mítics Quartets Hongarès i Vegh va preponderar sobre la distinció dels Amadeus pel que fa a conceptes formals, impetuositat expressiva i correlació del primer violí amb la resta.

Ulrike Petersen semblava una violinista que, una de dues, o no tenia un bon dia o es reponsabilitzava d'un programa que el conjunt encara no té apamat. Quan va permutar el primer faristol amb Conrad Muck al segon de Prokofiev, el nivell es va elevar, com si tots quatre s'entenguessin millor. Cal dir que l'obra, escrita a l'exili al Caucas per la invasió hitleriana, frega el barbarisme per unes essències folklòriques de gran vivor rítmica, la més adequada del programa a la contundència dels Petersen.

La formació ostenta una base qualitativa òptima en la viola i violoncel, però es problematitza en uns violins opinables en qüestions d'afinació, balanç i intensitat frasejadora, com si no escoltessin prou els companys.

Xavier Casanoves Danés
Avui