Cerca de crítiques

Enquesta

Esperant la mort

16/6/2008 |

 

Programa: Siegfried

Lloc i dia:Palau de les Arts València

El respecte al caràcter mitològic de la trama i la seva plasmació en un estil high tech és un dels atots del muntatge de Der Ring des Nibelungen que la Fura dels Baus du a terme, virtuts mantingudes en Siegfried. Sota la batuta de Carlus Padrissa, les màquines insospitades de Roland Olbeter, el vestuari futurista de Chu Uroz i, sobretot, els superbs vídeos de Franc Aleu creen un món imaginatiu i suggerent. Cert, hi ha algun leitmotiv visual redundant (les respostes del Caminant a Mime) i un excés de figurants per a una obra que, en definitiva, és una successió de duos, però també troballes com els caps posats com a penyora entre nan i déu, el gran cuc-drac o el contrast entre infern tecnològic i paradís natural. Més que d'una reinterpretació del drama wagnerià, es tracta d'una virtuosística posada en imatges, això sí, captivant.

La direcció de Zubin Mehta és d'una eficàcia absoluta. Ni massa èpic ni massa líric, ni massa ràpid ni massa lent, ni massa profund ni massa superficial: Mehta se situa, segons com es miri, en un reconfortant punt mitjà o en una frustrant terra de ningú. Això sí, sempre juga a favor dels cantants, d'agrair en el cas del Siegfried de Leonid Zakhozhaev, insegur en massa moments, i no només donant cops de martell. El tenor rus va desmentir la impressió del primer acte, arribant prou sa i estalvi al final de l'obra, però si Mime -l'insidiós Gerhard Siegel- el supera en potència, alguna cosa no rutlla. Com Siegel, Juha Uusitalo (Caminant) és un nom habitual en les tetralogies d'arreu, en aquesta ocasió en molt bona forma. La llarga recta final va estar galvanitzada per la Brünnhilde de Jennifer Wilson, veu fresca i agut insolent que convida a esperar amb impaciència la conclusiva "mort riallera".

Xavier Cester
Avui