Cerca de crítiques

Enquesta

Pim, pam, PUM!

12/6/2008 |

 

Programa: Quartet Casals Christophe Coin, violoncel

Lloc i dia:Auditori

 

A la quarta compareixença del Quartet Casals a la Temporada de l'Auditori -d'on és grup resident- es van escoltar el Quartettsatz D703 i el Quintet per a cordes D956, de Schubert, i el Quartet op. 13, de Mendelssohn.

El 1820 Schubert va començar a compondre quartets pensant en termes professionals. Un primer resultat és el Moviment de quartet, que li va sortir tan dramàtic que no va trobar manera de continuar postergant-ne la conclusió i deixar-lo inacabat. Els Casals l'interpreten amb un escreix de teatralitat que aconsegueix l'impacte anorreador que desitgen al preu que els brots de violència semblin imposats des de l'exterior. Una execució amb alguna estridència puntual que s'ha de considerar com una opció al límit.

Amb l'op. 13, amb què Mendelssohn volia situar-se en la perspectiva del darrer Beethoven, la impressió va ser satisfactòria, és a dir, que l'energia propulsiva sorgia del discurs musical. El moviment lent, però, una ascensió de la foscor a la llum, hauria agraït una intencionalitat una mica més emotiva.

La felicitat total va arribar amb el magne Quintet amb violoncel, de Schubert, compost dos mesos abans de morir (1828) i una cúspide del repertori. S'hi afegia el gran violoncel·lista Christophe Coin, el deixeble d'André Navarra ara catedràtic al Conservatori de París i de trajectòria lligada al Quartet Mosaïques i a l'Ensemble Barroc de Llemotges. El grau més alt de perfecció tècnica es va posar al servei de la bellesa, la lògica i l'extraversió dels sentiments en el marc d'una adequada intensitat presimfònica. Un electritzant llampec dels Casals!

Xavier Casanoves Danés
Avui