Cerca de crítiques

Enquesta

Cara a cara

3/6/2008 |

 

Programa: Iván Martín, piano.

Lloc i dia:L'Auditori

Cara a cara d'Enric Granados i Pau Casals, lligats per unes relacions d'admiració, afecte i col·laboració, que documenta l'exposició monogràfica sobre els seus paral·lelismes i contrastos que es pot veure al Museu de la Música i de la qual aquest recital és un corol·lari. I cara a cara d'ambdós amb un pianista, el canari Iván Martín, que enfoca una carrera internacional amb projectes com un concert amb l'Orquestra de París sota la batuta de Cristoph Eschenbach.

Granados (Lleida, 1867) i Casals (el Vendrell, 1876) van coincidir al tombant del segle XIX en el foment de noves sensibilitats creant, l'un, una estètica emanada de la música popular amb voluntat de constituir -Pedrell dixit- la base d'una música nacional, i erigint-se, l'altre, en el paradigma de l'artista al servei de l'ètica. Pensant en Casals van sonar la Suite francesa núm. 5 de Bach i la Sonata núm. 5 de Beethoven. Martín va impregnar de romanticisme les danses lentes de la primera i d'electricitat les ràpides i va aplicar a Beethoven un dramatisme escaient que bandejava l'humor del haydnià final. La versió del meravellós adagio molto l'assenyala com un pianista amb idees pròpies. A la seva tècnica només cal retreure-li unes recurrents distorsions del so en abandonar el pedal.

Va estar més a gust a la segona part amb dues de les Danzas españolas, els Valses poéticos i l'espectacular Allegro de concierto, en un recorregut pels vincles de Granados amb la música popular, la de saló i la d'alt virtuosisme, amb lectures més properes al rigor constructiu de Rosa Sabater que a la senyorívola flexibilitat d'Alícia de Larrocha.

X.C.D.
Avui