Cerca de crítiques

Enquesta

Menys és més

3/6/2008 |

 

Programa: OBC i Maria João Pires, piano. Dir.: E. Oué

Lloc i dia:L'Auditori

Pires interpreta Mozart

Menys és més. Aquest és el lema zen que Maria João Pires aplica al Concert núm. 27 de Mozart. Ja no sorprenen el seu aspecte fràgil, l'actitud calmosa i les puntadetes de peu irreprimibles, indicadores d'un abrusament no per dominat menys revelador. La pianista portuguesa aconsegueix que l'oient es fixi en correspondències subtils en un context d'equilibri i naturalitat que remou una allau de plurivalències sentimentals.

Pires, com els divins Lipati o Haskil abans, aplega el rigor conceptual a la puresa i a la ultrasensibilitat, amb la conseqüència d'il·luminar angles recòndits de la partitura, sense escarafalls, sense divisme. Fent bona aquella transposició parsifaliana en què el temps es converteix en espai, deslloriga amb la música espais de catarsi i sublimitat. Eiji Oué, molt pendent de soldar l'OBC al seu piano, va usufructuar unes cordes disciplinades, però va trascurar uns vents que sonaven una mica massa lliures. Perllongar l'encanteri amb un Nocturn de Chopin va ser el més lògic dels regals.

Després de tanta excelsitud, director i orquestra van admirar en la plasmació de la tràgica Cinquena Simfonia de Dmitri Xostakóvitx, un drama personal elevat a la categoria de còsmic, una mixtura d'exasperació, misteri, lirisme i glorificació i una de les simfonies més riques de contingut del segle XX.

Oué, superant la propensió a sobreactuar per a la galeria, va dirigir la peça amb gestualitat involucrada i pertinent que elevava el nivell general. Una lectura d'alta volada que va assolir moments memorables i la més absoluta de les perfeccions en el primer clímax del final i en els solos de la concertino, Natalie Chee. Un òptim final de curs, penyora de qualitat per al vinent.

Xavier Casanoves Danés
Avui