Cerca de crítiques

Enquesta

Desnivells

31/5/2008 |

 

Programa: Die Walküre de Wagner

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

Hi va haver el primer acte i hi va haver la resta en una Walküre que va anar de la magnificència a la mediocritat. Comencem per l'excelsitud de Waltraud Meier donant una lliçó inesborrable d'art dramàtic, amb la veu, càlida i expansiva, amb la infinitud d'irisacions musicals i textuals, amb cada gest i cada mirada. Tot i la castradora versió concertant, va ser una Sieglinde encarnada amb tots els porus de la pell. Les forces de Plácido Domingo ara són les que són, i al final del primer acte van arribar al límit. Però l'immens tenor no s'amaga mai, no fa trampa, i el seu cant franc va donar una consistència emocionant a aquest heroi cansat i tràgic que és Siegmund, mentre René Pape va ser un Hunding de luxe, amb un fraseig esmolat que compensa amb escreix una veu massa noble per al personatge. Pape ja té la vista posada en Wotan, el que deixa més en evidència un Alan Held avar de colors, però complidor, derrotat això sí per la inflexible Fricka de Jane Henschel. Evelyn Herlitzius (Brünnhilde) convenç més per la combinació de ferotgia i vulnerabilitat que per una veu no apta per a tots els públics, i les seves germanes valquíries van fer un bon brogit.

Si aquest text aparegués en la secció d'economia, hauríem de dir que el Liceu ha entrat en estagflació. La progressió qualitativa de l'orquestra està estancada, amb una prestació aquí decebedora i curulla d'imprecisions (pocs assajos?). Sebastian Weigle va pagar els plats trencats, tot i que la seva lectura esmorteïda i de vol ras tampoc va ser per tirar coets, confirmant de passada que Wagner no és on més destaca aquest excel·lent músic. I la inflació s'ha desbocat, amb entrades un 33,5% més cares per a aquesta òpera en concert que per a una d'escenificada. Algú podria pensar que només el 33% de la funció ho va justificar.

Xavier Cester
Avui