18/5/2008 |
Programa: Variacions Goldberg de J.S. Bach. M. Stadtfelt, piano. K. Weiss, clave
Lloc i dia:Auditori de Barcelona
Amb un dia de diferència han sonat a la sala de cambra de l'Auditori les Variacions Goldberg de Johan Sebastian Bach en versió original per a clavicèmbal i per a piano.
El dia 12 va ser l'alemany Martin Stadtfeld qui les oferia al cicle Piano a l'Auditori amb una interpretació desinhibidament romàntica per acumulació de gruixos i tensions. Convincent en les variacions lentes, va utilitzar la resta en benefici propi en una lectura carregada d'una pressió que afectava el paradigmàtic balanç estructural. Es complau en pauses com la que seguia el meravellós canone alla nona comprometedora de la continuïtat i no el motiva l'humor del quodlibet, detalls per als quals li manca saó intel·lectual. Un pianista més a gust en les propines -tres corals i un presto del Concerto italiano massa efectista- en una versió meloditzada, pre-chopiniana.
L'endemà era l'americà Kenneth Weiss qui les tocava al Festival de Música Antiga amb una còpia d'un Christian Zell del 1728 construït per Joan Martí Llobet. Lectura radicalment oposada -no només per les cordes pinçades-, continguda, d'una premeditada puresa, farcida de lapsus al començament i amb l'equilibri global perjudicat per la cesura d'una mitja part necessària per mor de l'afinació.
Alliberada de la llegenda d'un origen utilitari -una comanda com a remei per a l'insomni-, l'obra es pot considerar com la metàfora dels avatars d'una vida emmarcats per sengles visions del paradís que evoca l'ària, la sarabanda que Weiss carrega de riallera beatitud a l'inici i d'un abaltiment tot assenyat a la represa final, el tipus de subtilesa per a la qual Stadtfeld encara està verd.