Cerca de crítiques

Enquesta

Transparent i detallista

14/5/2008 |

 

Programa: Quartet Casals

Lloc i dia:Auditori de Girona

 

 

El Quartet Casals, com fan també altres quartets de corda joves, solen alternar el paper de violí primer. Així, mentre en els dos quartets de Haydn de la primera part va ser Abel Tomàs qui interpretava el primer violí, va ser Vera Martínez qui ho feia en el Quartet núm. 9, en do major, Op. 59/3, ‘Razumovski' de Beethoven, programat en la segona. Aquest canvi de color, juntament amb l'intercanvi de posició entre el violoncel i la viola, afavoreixen la varietat tímbrica de la formació. Tant en el Quartet núm. 29, en sol major, op. 33/5, Hob 41 com en el Quartet núm. 33, en re major, op. 33/6, Hob 42, tots dos de Haydn, la manera d'encarar el rol de primer violí que va mostrar Abel Tomàs, sense divismes i amb un volum que no sobresortia en cap moment, va ajudar a definir la sonoritat de conjunt conferint a la formació la transparència necessària perquè puguin aflorar tot els detalls que aporten les veus interiors en el ric teixit discursiu de la música de cambra.

En la interpretació de les obres de Haydn, el Quartet Casals va adoptar, sense una vinculació excessiva, alguns dels recursos de la interpretació de caràcter historicista que enriqueix el llenguatge en forma de rauxes d'energia, d'ombres subtils, que mostren la noció Sturm und Drang, i van oferir una versió amb un vibrato just que allunyà les obres d'un amanerament excessiu.

En la segona part, Vera Martínez, amb una sonoritat més contundent, va liderar la formació i va conferir al Razumovski una gran vitalitat i energia. La versió que va el Quartet Casals va estar a un bon nivell i va mostrar molta sensibilitat cap als petits detalls que confereixen riquesa i color a l'emotiva textura escrita per Beethoven.

Al final del concert, amb el públic dedicant-los prolongats aplaudiments, els joves músics van oferir en forma de propina els darrers moviments dels quartets núm. 4 i 2, respectivament, de l'Op. 33 de Haydn, i van mostrar, en unes versions fresques i divertides, tota la ironia que el compositor austríac va amagar en aquestes obres mestres.

JOSEP JOFRÉ
El Punt