Cerca de crítiques

Enquesta

Brillant però poc profunda

7/5/2008 |

 

Programa: Tercera simfonia de Gustav Mahler. OBC (Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya). Dir.: Eiji Oue.

Lloc i dia:L'Auditori de Barcelona. 4 de maig de 2008.

De memòria, com és costum en ell, Oue va enfocar la Tercera de Mahler per la via de la brillantor, explorant la vena lírica en els moviments centrals. El tercer va ser el més rodó i hi va destacar Mireia Farrés a l’estereofonia –tot i que amb trompeta i no amb trompa de posta- amb un so pulcre i tècnicament magnífic. Trets que, en general, van compartir el Minuetto, molt cambrístic, i el quart, amb Natalie Stutzman oferint una expressivitat ajustada al protagonisme del text. A la contralt només li va faltar potència, en especial, amb les intervencions dels cors, molt ben preparats.

En conjunt, tot va sonar amb correcció però va faltar profunditat i certa continuïtat en el discurs del primer moviment. Oue va tendir a l’expositivisme, sense caràcter mastodòntic, ni abús del decibel per a no desestabilitzar el conjunto. Va resultar moderat, poc misteriós i amb una corda ofegada. A l’Adagi va optar pel contrari. Amb cura i sense dramatismes va voler oferir més potencial del conjunt tot i que no va assolir la cima del recorregut programàtic. Sense perdre la serenitat, li va mancar l’efusivitat d’altres concerts dirigits pel japonès. Amb tot els resultats van ser meritoris pels quatre únics dies d’assaig de tant extensa obra.

 

Albert Ferrer i Flamarich