Cerca de crítiques

Enquesta

Un guia fiable

6/5/2008 |

 

Programa: OBC amb Eiji Oue. 3ª Simfonia de Mahler

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

Les obres grans li escauen, a Eiji Oue. En la mateixa temporada en què l'OBC i el seu titular s'enfrontaven amb èxit als massius Gurrelieder, de Schönberg, la mateixa combinació abordava la simfonia més dilatada de Mahler, la Tercera. I això, una setmana després que l'antecessor d'Oue, Ernest Martínez Izquierdo, signés una dinàmica lectura d'una altra peça d'orquestració profusa, la Simfonia alpina, de Strauss. L'ascensió muntanyenca del compositor alemany ha deixat pas a la visió més panteista de la natura del seu coetani, conduïda amb mà ferma pel director japonès.

Oue defuig la mirada telescòpica d'alguns col·legues seus, més capficats a identificar estrelles aïllades que a contemplar galàxies senceres. Això té l'avantatge que els grans trets de la partitura estan perfectament delineats, sense exageracions -tot i la ja coneguda tendència del músic nipó a la brillantor sonora- ni defalliments. Però, si Oue mai es perd pel camí, tampoc, almenys en aquesta ocasió, és un guia excitant, capaç de descobrir nous detalls, perspectives diferents de la partitura. Aquesta va ser una versió notable de la Tercera de Mahler, però només en la innocent meravella del cant dels àngels (perfectament traduït per les noies del Cor Vivaldi i les dones del Cor Madrigal) i en l'emotiva simplicitat amb què va arrencar el corprenedor final va fer el salt a l'excel·lència.

L'OBC toca a gust a les ordres d'Oue, i es nota, la qual cosa no vol dir que hi hagués les típiques escòries instrumentals de divendres al vespre, mentre que la unció de Nathalie Stutzmann no va compensar la manca de misteri de la batuta en les admonicions nietzscheanes. La sessió es va cloure de nou amb ovacions majúscules per a Eiji Oue. Temps hi haurà d'analitzar el curiós divorci existent entre alguns sectors de la crítica i el públic.

Xavier Cester
Avui