Cerca de crítiques

Enquesta

Com escuts

5/5/2008 |

 

Programa: Philharmonia de Praga. K. Zehnder

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

Canvi de programa al concert d'Ibercàmera, generador de frustració en una part del públic: en lloc del Triple concert, de Beethoven, la Simfonia núm. 1 Primavera, de Schumann, per baixa del violoncel·lista dels Guarnieri que n'havien de ser el trio protagonista. Es va mantenir la darrera simfonia de Schubert, La gran, la que ha passat a ser vuitena segons el catàleg definitiu establert l'any 1978.

Són obres molt diferents que agermanen el seu esperit positiu. Tots dos compositors fugien de tant en tant de les cabòries emprant la música com a rampa d'enlairament. Schubert s'evadia de la tristor i Schumann de la larvada distorsió de la realitat. Totes dues simfonies són optimistes i aboquen a un cant de la natura, més humanista el d'un Schubert prematurament envellit, coral i panteista el d'un Schumann casat feia poc amb la divina Clara Wieck.

El jove Kaspar Zehnder és des del 2005 el titular de la Philharmonia de Praga, creada el 1994 com a orquestra de format variable, aquest cop amb una cinquantena de músics. Eren hostes d'Ibercàmera per quarta vegada i la impressió prevalent va ser la d'un apressament exagerat, com si es volgués batre un rècord. La gran va arribar a sonar distorsionada i com autopropulsada, sense cap concessió al vagareig contemplatiu pels meandres, tant melòdics com harmònics. La tensió es cruspia l'estructura i l'expressió, aclaparant un final ple de metalls, un aspecte molt poc genuí en Schubert. Tanta energia l'encaixava millor -tot i les estridències ocasionals i l'absència d'un adient esperit de sacralitat i de comunió- la polimorfa Primavera de Schumann, amb els seus freqüents canvis de perspectiva.

Xavier Casanoves Danés
Avui