Cerca de crítiques

Enquesta

Efusió i efectisme

7/1/2008 |

 

Programa: Obres de Rossini, Puccini, Ponchielli, Katxaturian i Txaikovski.

Lloc i dia:L’ Auditori de Barcelona. 4 de gener de 2008.

Amb l’efusivitat que el caracteritza, Brotons va demostrar que la seva amplia trajectòria americana és una garantia d’èxit en concerts com aquest. Després d’una hipersimfònica obertura de La gazza ladra, el català va emocionar amb l’intermezzo de Manon Lescaut i el Preludi simfònic de Puccini oferint mostres de sensibilitat i articulació melòdica en unes lectures intenses i polides, l’efectisme de la qual no va suplir el lirisme. El millor de la nit. Després es va tornar a l’opulència sonora, a l’ús del ritardando i, tot que la corda no va sonar amb la insuficiència habitual, els resultats van tenir el voltatge previsible en la Dansa de les hores de Ponchielli i en les suites Masquerade de Katxaturian i de El llac dels cignes de Txaikovski. Ballet l’escena final del qual va sorprendre per alguns canvis de temps poc favorables, per un equilibri de plans lleument descompensats i, sense ser massa vertical, per una manca de subtilesa en els detalls. Aspectes que el Vals també va patir.

De memòria, com en tota la sessió, Brotons va oferir les seves Nadales catalanes de bis: una obra simpàtica, colorista, de llenguatge cinematogràfic i hàbil en el tractament del material i joc de famílies, tot i que el seu clímax polifònic amb tres temes no causés l’efecte intuït.

Finalment, cara i creu: excel•lent pel primer clarinet, Josep Fuster, en les múltiples intervencions i suspens per a unes notes de programa irrellevants en la sorprenent i mediocre línea general d’aquesta temporada.

Albert Ferrer i Flamarich
Catclàssics