Cerca de crítiques

Enquesta

A la fi, Chopin

2/4/2008 |

 

Programa: Obres de Schubert, Beethoven i Chopin per Ingrid Fliter, piano.

Lloc i dia:Ibercàmera. Sala Oriol Martorell de l'Auditori. 31 de març.

 

 

El novembre passat ja destacàvem l'actuació al Palau de la Música d'Ingrid Fliter, en aquella ocasió amb el Concert de piano n. 2 de Frederic Chopin, amb l'Orquestra de Cambra de Viena. Ara l'hem pogut sentir en solitari dintre de la sèrie de pianistes joves que organitza Ibercàmera a la sala Oriol Martorell. És una pianista amb un so més aviat mat amb tècnica més que suficient per tocar les obres més complicades, tot i que en l'Impromptu, op. 90 D899 n. 2 li va faltar aquell punt de brillantor que evita la sensació que les notes ràpides s'enganxen una mica i no dic pas que ho fessin. L'Impromptu n.1 el va dramatitzar un xic tot fugint de la lleugeresa profunda que caracteritza l'obra schubertiana.

Va emprendre la magna Sonata núm. 31 en la bemoll major, op. 110 de Beethoven, i ho va fer en el punt que esperàvem, no de passada com la fan alguns dels grans intèrprets que donen el cicle sencer de les 32 sonates ni com els principiants que, emocionats pel repte, la compliquen a cada frase. En va fer una lectura amb accents personals i plena d'expressivitat, sense aconseguir, però, saber comunicar tot el contingut del seu esforç. Com quasi tots els pianistes no va reeixir del tot a donar la fuga final prou clarificada, ombrejada per l'apassionament expressiu que exigeix.

Una pianista amb un temperament original, amb una presència molt natural, que saluda com una gimnasta i que s'intueix rebel, ens va sorprendre per la seva identificació amb el clàssic entre els més clàssics dels compositors per a piano, Chopin. Va fer una gran Sonata núm. 3,op. 58 ja precedida per un Nocturn n. 3, op. 9 amb moments trasbalsadors. Aquí sí que tot el que hi posava ens arribava de manera natural, com en un llibre obert.

Al final del concert va ser molt ovacionada i va oferir com a afegitó al recital dos valsos també de Chopin, dits amb l'abrandament i la inspiració del moment, ja que és en aquestes obres donades de regal quan el pianista es pot deixar anar una mica. L'argentina Fliter ens va oferir també una monumental Danza del gaucho matrero, d'Alberto Ginastera, endimoniada, tocada des de les entranyes. Estic segur que és una personalitat que crearà addicció en el públic que la va sentir.

JORDI MALUQUER
El Punt