Cerca de crítiques

Enquesta

A l'entorn de Viena

19/3/2008 |

 

Programa: Obres d'Òscar Briche i Gustav Mahler. Intèrprets: Bernat Bofarull, viola, Xavier Moreno, tenor, Cristina Faus, mezzosoprano, i el Murtra Ensemble, dirigits per Josep Caballé-Domènech.

Lloc i dia:Teatre Zorrilla de Badalona.

En el seu segon concert de presentació pública –al primer concert dirigit per Xavier Puig no vam poder assistir-hi–, va evidenciar un afany didàctic envers el públic del Barcelonès Nord amb el qual, suposem, volen crear nexes de fidelitat. En un audiovisual projectat entre les dues obres ens explicaven com Òscar Briche, nascut a Sabadell, amb estudis superiors al Conservatori de Badalona i passat per l'escola superior de música Hans Eissler de Berlin, s'havia establert a Viena. Panorames de la ciutat actuals i pretèrits enllaçaven amb fotografies i gravats de Mahler, el segon músic interpretat.

Briche confessava que l'Andante per a viola solista i tretze instruments, l'obra de joventut, escrita originalment per a viola i piano, era la primera en què decididament apostava per l'atonalitat. Semblava una mica que tots els darrers cinquanta anys no haguessin passat i que aquest jove de 32 anys revisités el camí ja recorregut per tants. L'obra és com un llarg lament en què s'utilitza el revolucionari acord de Tristany, més aviat expressionista i adequada per a l'inici d'un concert.

La segona obra, que posava el llistó molt alt per a un conjunt que comença, era l'adaptació d'Arnold Schönberg, finalitzada per Rainer Riehn, d'El cant de la terra de Gustav Mahler. L'obra no es va estrenar fins sis mesos després de la mort del compositor per Bruno Walter a Munic. Els textos escollits eren premonitoris de la fi d'un recorregut: va utilitzar sis poemes que canten la vida fugissera, entre vuitanta-tres poemes xinesos de diversos autors que van viure en època de la dinastia Tang (segle VII) i que van ser adaptats a l'alemany per Hans Bethge. «Ombrívola és la vida /obscura és la mort» són els versos que tanquen tres estrofes del primer poema que incita a buidar els vasos de vi daurat i a tocar el llaüt per passar el temps tan breu el millor possible. «La tardor perdura massa en el meu cor», s'afirma en el segon poema. Una imatge de porcellana es descriu en el tercer. Noies joves cullen flors, vora la riba, en un intent d'explicar la bellesa en el quart. «Si la vida és només un somni, per què, doncs, l'esforç i la pena», medita un embriac en el cinquè. «Per tot i eternament resplendeix de blau la llunyania», clou el comiat del sisè poema.

Un grup nou ha de cultivar el so conjunt en l'intent de semblar un sol instrument i no uns quants músics reunits. Amb un director notable, Josep Caballé-Domènech, que no va perdre el fil argumental de les dues obres, ho van anar aconseguint fins a acabar meravellosament. L'ewig, ewig (eternament) final ens va calar fins ben a dins.

Una grata sorpresa van ser les veus que el director va escollir com a protagonistes. Cantant tres poemes cadascun, tenor i mezzo van estar a l'altura del repte. Xavier Moreno, amb una important carrera a Alemanya, Àustria i Hongria, ens va encisar, amb una veu ben timbrada, expressiva, de volum notable. «Habemus tenor!», podríem proclamar joiosament.

Cristina Faus, per la seva banda, és una mezzo autèntica amb una gran projecció sonora i unes notes baixes seguríssimes camí, encara, de l'arrodoniment interpretatiu. En el quart poema va estar especialment bé. El Murtra Ensemble, liderat per un bon violinista, Joan Orpella, té bons instrumentistes i n'esperem continuïtat i propostes tan interessants com la d'aquest concert.

JORDI MALUQUER
El Punt