Cerca de crítiques

Enquesta

Un pacte fàustic

18/3/2008 |

 

Programa: London Symphony. DIR. V. GUERGUIEV AUDITORI

Lloc i dia:AUDITORI

Onzena visita de Valeri Guerguiev per a Ibercàmera, ara amb la centenària London Symphony, una altra habitual dels cicles, en els quals ha intervingut amb Abbado, Rostropóvitx i Haitink.

Fa vint anys que Guerguiev dirigeix el Teatre Mariinski de Sant Petersburg, lideratge que combina amb la titularitat de la LSO i la Filharmònica de Rotterdam i una posició preeminent al Metropolitan. Convertit en una llegenda viva, es prodiga com cap altre director en un pacte amb la música que li ha de costar, si no l'ànima, si la salut.

Cal veure'l dirigir. S'involucra en la tasca física com si negociés cada alenada d'aire, i exerceix el doble procés d'emanació i absorció amb uns dits que es mouen com antenes vibràtils que tracten els sons com si fossin una matèria tàctil. La seva hipersensibilitat i urgència febrosa galvanitzen els músics i el públic, del qual va rebre, en acabar la Patètica de Txaikovski, el doble homenatge d'un silenci atuïdor seguit d'una ovació de gala. No quedava espai mental per a propines i va dispersar els músics a la segona sortida.

La LSO exhibeix les cordes més clares i sedoses del món i uns vents que ignoren l'estridència, però va haver-hi punts de desori a l'inici de Petruixka de Stravinski, i hem escoltat solos de trompeta encara més intencionats.

El drama, però, conformava l'obra de cap a peus. La planificació amalgamava el Ravel més dringant amb una truculència i una tensió esfereïdores. La Patètica, viscuda com una inculpació i amb un treball magistral als tempi, va sonar visionària, premahleriana i imbuïda d'un adoloriment més còsmic que personal.

Xavier Casanoves Danés
Avui