Cerca de crítiques

Enquesta

Música de primavera

18/3/2008 |

 

Programa: Obres de Haydn i Mendelssohn per l'Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor Madrigal, amb els solistes David Alegret, Francisca Beaumont i José Antonio López dirigits per Víctor Pablo Pérez.

Lloc i dia:Palau de la Música

En els atractius plantejaments de l'OSV hi havia tres al·licients: escoltar la infreqüent Nit de Walpurgis de Felix Mendelssohn, que canta el pas de l'hivern a la primavera; programar un Haydn amb indicis que la seva Simfonia núm. 49, «La passió», s'havia estrenat per Setmana Santa, i veure com responia l'orquestra a una batuta de primer ordre com era la de Víctor Pablo Pérez.

El concert va començar amb la simfonia de Haydn, datada el 1768, una obra inquietant, turmentada, escrita tota en fa menor –excepte un breu fragment, el Trio del Menuet, en fa major– i el sobrenom de la qual no apareix fins a una edició de 1790. Se l'emparenta amb la Simfonia núm.26, «Passio et lamentatio», aquesta sí escrita per la Setmana Santa. Àdhuc el menuet, que acostuma a ser una part serena i optimista, aquí és torturat i ple d'interrogants. No és una obra de lluïment si exceptuem el presto final i queda clar que es va programar per coherència amb la segona part i per fer música de veritat, com quedava palès en la dedicació del director i la resposta totalment lliurada de l'orquestra.

La primera nit de Walpurgis és una obra esplèndida en què el text de Goethe utilitzat és una subtil queixa pel fet que les autoritats havien volgut soterrar l'antiga tradició de la nit del 30 d'abril, en què pel pas de l'hivern a la primavera imaginaven una barreja d'esperits i d'humans, amb la disbauxa corresponent, amb una festa l'1 de maig dedicada a santa Walpurgis. Els poemes cantats per un tenor, una mezzo, un baix i el cor estan agombolats per una orquestració exquisida. Després d'una obertura que relata el pas del mal temps a l'arribada de la primavera, esclaten tenor i cor amb un exultant Riu el mes de maig. Amb un text de difícil lògica que afirma que el bosc és un indret lliure i que diu que espanten un «capellanum» amb el diable que ell mateix havia inventar, passen a un misteriós final: «Com la flama sorgeix del fum,/ fes sorgir la nostra fe! I per més que ens privin de l'antic costum, la teva llum, qui l'ha fet robar?» Magnífic, el baix José Antonio López, i vam tenir el plaer de sentir novament l'emergent tenor lleuger David Alegret. Bé en to i en projecció de veu la mezzo Francisca Beaumont en el seu únic fragment. El cor, amb alguna reserva en les culminacions agudes, molt musical i, com és la seva característica, fresc en les veus femenines. Gràcies a l'OSV ens hem pogut endinsar sonorament en la setmana que, a més de ser la de Passió, rep també la primavera.

JORDI MALUQUER.
El Punt