Cerca de crítiques

Enquesta

El Mesies al Palau

L'entusiasme com a valor afegit

20/12/2003 |

 

Concert de Nadal de la Fundació La Caixa. 'El Messies' de Händel. Solistes: Mariola Cantarero, Louise Innes, José Pizarro i Joan Martín-Royo. Veus masculines del Cor Aurica (Dir.: Jordi Lluch), l'Ensemble Vocal Cambra'16 (Dir.:Esteve Nabona) i la Polifónica de Puig-reig (Dir.: Ramon Noguera). Participants individuals. orquestra i cor The age of enlightment. Director: Edmon Colomer. Palau de la MÚsica, 18 de desembre de 2003.

Una altra vegada el Messies participatiu que la Fundació La Caixa proposa per Nadal ha ofert la sorpresa d'una interpretació tan grandiosa com ortodoxa. Edmon Colomer combina el rigor estilístic i la magnificència inherent a un macroconjunt coral i qualla una versió de gran pes específic tot defensant l'equilibri entre tres-centes veus i una orquestra d'una vintena escassa de músics, més reduïda que la del mateix Händel quan dirigia el seu oratori.
Amb els participants individuals situats als balcons, les llotges de platea i als laterals del primer pis i brodant la relació entre el cor nuclear sobre l'escenari i la massa coral, Colomer estableix unes correspondències estereofòniques i antifonals molt precises i un control exhaustiu sobre les dinàmiques. Els efectes aconseguits amb la propagació del so entre les seccions, és a dir, d'un lloc de la sala a un altre, resulten espectaculars. L'elegància de la seva lectura es basa en la simplicitat i el respecte a la diversitat dramàtica que, ja en temps de Händel, es valoraven com a trets característics d'aquest oratori que salta del barroc cap al classicisme.
A la part orquestral, la categoria de l'orquestra The Age of Enlightment, formada l'any 1986, associada al londinenc Royal Festival Hall i integrada per especialistes en instruments antics, amb uns excel·lents baix continu i trompeta natural. La mateixa impressió de qualitat la dona el cor que formen una vintena de veus selectes que poden semblar una mica descolorides segons criteris meridionals.
Els solistes eren la soprano granadina Mariola Cantarero, ben coneguda dels liceistes i que va causar millor impressió per les qualitats cristal·lines de la seva veu que per la dicció; la mezzo Louise Innes, formada a Edimburg i pastada sobre la tradicional discreció de les contralts nòrdiques; el tenor gironí José Pizarro, un bon frasejador sempre que no forci la veu, i el baix barceloní Joan Martín-Royo que confirmava el gran afecte que se li té.
Els triomfadors han estat l'Edmon Colomer, un reconegut formador d'orquestres per la confiança que els infon, i ara ja en fase d'eclosió internacional, i els cantants i preparadors, que han esmerçat dos mesos d'assajos en una il·lusió col·lectiva. Potser el timbre i la manxa d'algun tenor minvava per excés d'engrescament, però la immensa majoria dels cantaires, amb les sopranos al capdevant, van demostrar un enardiment, una concentració, una afinació, un empastament per seccions, una immediatesa en la resposta i una resistencia física que afegeixen un segell inoblidable a l'ortodòxia händeliana de la versió.
Xavier Casanoves Danés
Avui