Cerca de crítiques

Enquesta

L'OBC torna al Palau amb Brotons, Montsalvatge i Fauré

En positiu i en negatiu

19/2/2008 |

 

OBC. WEYAND, PIANO; DEGOUT, BARÍTON; ESPADA, SOPRANO. COR DE CAMBRA DEL PALAU. DIR: J. LÓPEZ COBOS. PALAU DE LA MÚSICA. 15 FEBRER

El Palau de la Música va ser la seu de l'OBC entre el 1944 i el 1999 i la seva presència en la commemoració del Centenari era obligada. Els músics van canviar el coll Mao pel frac, però va estranyar l'absència del titular i la tria del Rèquiem intimista de Gabriel Fauré, que redueix la centúria al format cambrístic.

Per què no aprofitar el gran orgue del Palau per oferir alguna obra espectacular? ¿O solemnitzar la visita amb una estrena o bastir el programa amb algunes de les més significatives presentades durant l'etapa del Palau? ¿O promocionar com a solista algun dels desaprofitats primers faristols que el públic tant respecta...?

En el capítol positiu va destacar la bona forma en l'obra de Fauré del Cor de Cambra del Palau que dirigeix Jordi Casas: un cop escalfats els motors, va aconseguir cotes altes de qualitat en color, empastament, puresa, flotació del so i gradació dinàmica. La complaença del director, J. López Cobos, era evident en una lectura que restitueix la versió original de cambra i que resultava un punt freda de tan continguda.

Van estar magnífics el baríton Stéphane Degout i la soprano Maria Espada i no tant la pianista Uta Weyand, que va tocar amb correcció tècnica i massa èmfasi postromàntic l'humorístic Concierto breve, que s'ha de tractar com una burleske. La brillant obertura Costa Brava, de Salvador Brotons, va obrir la vetllada en una versió més tumultuosa que pròpiament rapsòdica.

Xavier Casanoves Danés
Avui