Cerca de crítiques

Enquesta

Mahler a l'Auditori de Granollers

El Mahler adaptat

15/2/2008 |

 

ORQUESTRA DE CAMBRA DE GRANOLLERS
Programa: Obres de Mahler en arranjaments de Schönberg i Stein per l'Orquestra de Cambra de Granollers i la soprano Rosa Mateu dirigits per Francesc Guillén
Lloc i dia: Temporada 2008. Teatre Auditori de Granollers,10 de febrer

Fa goig veure que un bon nombre d'iniciatives interessants ja no són capitalines. El planteig del concert que comentem no podia deixar indiferent els melòmans que serven un punt de curiositat. Es tractava en primer lloc de quatre lieder de Gustav Mahler adaptats per Arnold Schönberg per a orquestra de cambra i, a més, la veu de baríton per a qui estaven pensades se substituïa per la d'una soprano. Després hi havia la Quarta simfonia del mateix compositor, escrita per a un mínim de setanta músics i adaptada per Erwin Stein per a orquestra de cambra.

Les propostes de l'OCGr, innovadores, han sabut fidelitzar un públic que nodria l'auditori. Han interpretat, i enregistrat per a Naxos, la música per a orquestra de cambra de Joaquim Homs, per exemple. La voluntat d'estil apareix ja en la vestimenta dels músics. Els homes, amb pantaló i camisa negra, lluen corbates de color diferent. El director té el privilegi de dur un corbatí. I això sempre és significatiu: per exemple, el nou director de l'OBC, a l'hora de renovar el vestuari del conjunt, ha canviat la jaqueta sense solapes per tornar al vestuari vuitcentista del frac. Tota una declaració d'intencions?

Les delicioses i tristes cançons de Mahler, que després han aparegut com a temes en les seves simfonies, van tenir la veu molsosa de Rosa Mateu per il·luminar, per tal de destacar uns moments, l'alegria inicial de Tot passejant pels camps aquest matí i reflectir el plany esquinçat de Tinc un ganivet ardent, exquisidament rubricat per l'orquestra. Va superar el repte de cantar, com a soprano, unes obres on text i música estan pensats per a baríton. La delicadesa de l'orquestració i la bona acústica de l'auditori li ho van permetre. Ens va costar més de fer la transició mental a Els dos ulls blaus de la meva estimada quan semblava que, en tot cas, eren els seus ulls blavíssims els que havien de rebre la cançó.

La Quarta de Mahler, amb l'esmentada instrumentació reduïda, ens va sorprendre perquè si bé hi era tot havíem perdut la fondària instrumental de la gran orquestra però vam recuperar la claredat de les línies mestres que la componen, en especial en les intervencions del so exquisit del primer violí, de l'expressivitat del violoncel o de la justesa del clarinet, mostra del conjunt de bons músics que integren l'OCGr. Caldrà no perdre's la propera proposta, el 9 de març.

JORDI MALUQUER
El Punt