Cerca de crítiques

Enquesta

Elektra d'Strauss al Liceu

El mascle absent

11/2/2008 |

 

Elektra, DE STRAUSS. GRAN TEATRE DEL LICEU, 9 DE FEBRER

El protagonista d'Elektra mai no surt. Agamèmnon, amb el seu poderós tema, és qui obre i, esclafant la protagonista després de la seva frenètica dansa, tanca l'òpera. Per Hofmannsthal i Strauss, aquesta és la tragèdia de tres dones marcades per l'absència d'home, cosa que no vol dir que, com al Liceu, no siguin elles les que tallen el bacallà. El creixent desgast vocal de Deborah Polaski és una evidència, com ho és que té prou energia per afrontar amb garanties un rol extenuant com Elektra. Llàstima que la intèrpret se situï a un pam de les emocions turbulentes de la princesa atrida. La implicació va ser més gran per part d'Ann-Marie Backlund, Chrysothemis d'agut ferm, però veu massa esprimatxada per a les expansions del personatge.

Eva Marton debutava el 20 de febrer del 1983 al Liceu amb La forza del destino. La pluja de flors i papers que va caure sobre ella testimoniava que en aquests 25 anys la soprano hongaresa s'ha guanyat amb escreix l'afecte del teatre. Elektra impressionant fa 18 anys en el mateix Liceu, Marton aborda ara Klytämnestra, un rol massa greu per als seus recursos, servit, tanmateix, amb una declamació verinosa i, abillada com una cosina de la Norma Desmond de Sunset Boulevard, un sa histrionisme. Albert Dohmen va ser un Orest d'impacte i Graham Clark un Aegisth incisiu. En els papers menors, el Liceu continua amb una política d'importacions entre incomprensible i inacceptable.

Sebastian Weigle va optar, davant el magma sonor en contínua ebullició de Strauss, per un sensat punt intermedi entre paroxisme i efusió, i va aconseguir un so compacte de l'orquestra, si bé el detallisme de la seva direcció a vegades anava en detriment de l'impacte dramàtic. Més absent va ser la direcció d'escena de Guy Joosten, d'una àtona neutralitat gens redimida per una sola idea. Culminada la venjança, Elektra s'engalana com la seva mare per penetrar en un palau cobert de cadàvers i raure, en un revers de la Pietat, als braços d'Orest. Joosten és el responsable del cicle Strauss que el Liceu coprodueix amb La Monnaie. Paciència.

Xavier Cester
Avui