Cerca de crítiques

Enquesta

El Rèquiem alemany de Brahms per l'ONE de J. Pons

Morir sense drama

6/2/2008 |

 

Ein deutsches Requiem, DE BRAHMS. ONE I COR NACIONAL D'ESPANYA. SOLISTES: JOAN RODGERS I ROMAN TREKEL. DIRECTOR: JOSEP PONS. L'AUDITORI, 1 DE FEBRER.

Enguany el bescanvi amb l'Orquestra Nacional d'Espanya (ONE) ha estat Ein deutsches Requiem de Brahms per la Novena de Mahler, dues obres que coincideixen a l'hora de tractar la mort des d'un punt de vista vivencial diferent a la retòrica del catolicisme.

Brahms va completar l'any 1868 el seu Rèquiem començat onze anys enrere, quan en tenia vint-i-quatre. La seva grandiositat és, doncs, tributària de la joventut i cap altra peça simfònico-coral posterior d'orientació espiritual seria tan complexa. Va utilitzar textos de l'Antic Testament i del Nou que parlen de dubte i esperança, de conhort i glòria, manifestant el trànsit alliberador entre l'aflicció i la benaurança sense considerar la finitud de la vida com un càstig paorós.

Per això va sorprendre la deriva intensificadora i efectista adoptada per un enèrgic Josep Pons interessat -després d'uns compassos inicials quasi debussynians- a establir marcats contrastos dinàmics amb unes sordines i atenuacions oposades a unes explosions més pròpies de manierismes llatins que de la severa subjectivitat luterana.

L'ONE no va exhibir l'excel·lent nivell de fa un any, aclaparada per un Coro Nacional -que dirigeix Mireia Barrera- tens, descontrolat i mancat de veus greus, amb sopranos rígides en la plena veu i tenors amb problemes de cohesió. Només va convèncer en els passatges recollits. El baríton alemany Roman Trekel, com refractari al món de l'oratori, semblava personificar un irat profeta amb veu dura i dicció forta en les sibil·làncies. La soprano anglesa Joan Rodgers es va mostrar poc emotiva i amb un vibrato que comprometia la puresa de l'emissió.

Xavier Casanoves Danés
Avui