Cerca de crítiques

Enquesta

La Kammerorchester Berlin al Palau de la Música

La simfonia reina

3/2/2008 |

 

ORQUESTRA DE CAMBRA DE BERLÍN
Programa: Obres de Boccherini, Mozart i Haydn per la Kammerorchester Berlin amb Eldar Nebolsin, piano, i amb Katrin Scholz, violí i direcció
Lloc i dia: Sèrie Palau 100. Palau de la Música Catalana (Barcelona), 29 de gener

Un dels al·licients d'aquest concert de la sèrie Palau 100, com a preparació per a l'any Haydn del 2009, era sentir una aquí poc programada simfonia d'aquest compositor, la Simfonia núm. 85 en si bemoll major, «la reina», que forma part, i és la més cèlebre, de les anomenades Simfonies de París que Haydn, entre els anys 1784 i 1787, va compondre per estrenar-les allí. És bellíssima i sembla que l'impacte que va causar la seva audició a Maria Antonieta li ha donat el sobrenom. L'obertura, una mica a l'estil tradicional francès; el segon moviment, que vénen a ser unes variacions sobre una cançó popular francesa; un minuet cortesà de bella factura i un brillant moviment final, en rondeau, estaven fets a mida per seguir seduint aquella capital que havia caigut retuda, uns anys abans, amb el seu Stabat Mater. La versió va ser bona tot i que l'orquestra, a part del vent, ja que només era de catorze músics de corda, si bé matisava molt, en els forte sonava una mica forçada pel fet que cada instrument estava obligat a donar més del que li correspondria.

El concert va començar amb una bella obra de Boccherini, la Simfonia núm. 6 en re menor, «la casa del diavolo», en què, prenent un motiu del ballet Don Juan de Gluck, sembla que relata en el moviment final la condemnació del dissolut personatge. Va seguir el Concert per a violí i orquestra núm. 5 en la major K. 219, de Mozart, en què la directora Katrin Scholz va fer la part solista de manera virtuosística però amb un so que era contrastat però a la vegada molt pla, sense l'encís immaterial que acompanya les bones interpretacions d'aquest compositor. Màgia que, sense ser impecable, sí que va tenir Eldar Nebolsin, un pianista de Taixkent que va guanyar el primer premi del concurs Sviatoslav Richter 2005, amb la part solista del Concert per a piano i orquestra núm. 15 en si bemoll major, K. 450.

Després de la ja esmentada simfonia de Haydn, els aplaudiments van afavorir la interpretació d'una peça extra. Van tocar una contrastant i folklòrica obra d'Aaron Copland, How down.

JORDI MALUQUER
El Punt