Cerca de crítiques

Enquesta

La novena de Mahler per l'OBC

Final de trajecte

30/1/2008 |

 

La novena de Mahler
OBC. DIR: EIJI OUÉ. AUDITORI, 25 DE GENER

Mahler (1860-1911) va escriure la Novena simfonia entre 1909-10, però la va estrenar Bruno Walter el 1912. Per Berg expressa amor per la vida, el desig de viure en pau i de gaudir-ne abans de morir. El binomi vida-mort en presideix el discurs amb dos moviments profundament tanàtics emmarcant-ne dos de vitalistes. Mahler, segur de morir aviat i d'haver culminat la maduresa creativa, deixava els esborranys d'una Desena que el mostren obrint una porta rere la qual no sabia si existia camí per a ell. La Novena és un comiat vital i artístic.

Eiji Oué i l'orquestra van obtenir un triomf, però crec que el públic més aplaudidor reaccionava a l'originalitat i franquesa d'una música impregnada de sentiments i no a una interpretació estàndard, més tècnica que inspirada. Les imprecisions de l'inici no semblaven preocupar el titular, com si fos una primera lectura. Recordem que l'OBC visita Lleida i Madrid amb aquesta obra.

Al director li faig el mateix retret que al seu compatriota Ozawa: davant Mahler els interessa més la fastuositat de l'embolcall que l'autenticitat del regal. Perquè l'adàgio final alliberi tot el potencial sublimador, el primer moviment ha d'haver tenallat, fet que no va succeir en la conducció d'un Oué de gestos repetitius adreçats a cohesionar l'orquestra. En l'onírica recapitulació final va menar la música espasmòdica i massa inflexionada. La prova del cotó fluix en aquest cas proclama que si el públic esclata en ovacions després del silenci que amara els compassos finals és que la versió no ha estat prou pregona.

Xavier Casanoves Danés
Avui