Cerca de crítiques

Enquesta

La Simfònica de Pittsburgh a l'Auditori dins el cicle Ibercàmera

Música i acer

28/1/2008 |

 

Ibercàmera. O. Simfònica de Pittsburgh, DIR: R. FRÜBECK. AUDITORI, 24 DE GENER

La vetllada d'Ibercàmera arrencava amb una pseudosuite d'Els mestres cantaires confegida en aquest ordre pel somniador inici del III acte, la festiva entrada dels aprenents i el gran preludi de l'òpera, seguits pel preludi del Tristany i la Mort d'Isolda, pregoners com mai de l'insidiós potencial wagnerià. Els seus 20 minuts concentren vectors que fortifiquen en un o altre grau un seguit de compositors que arriba a Elgar o Sibelius.

La Simfònica de Pittsburgh, comandada per un ovacionat Rafael Frühbeck de Burgos (que fa 75 anys), va causar una forta impressió -oblidem la sequedat de les timbales- per la ductilitat de les cordes, l'acoloriment de les fustes, un concertino excepcional i uns metalls brillants. Pittsburgh, a l'estat de Pennsilvània, capital de l'acer agermanada amb Bilbao i centre d'una àrea de 2,5 milions d'habitants, es va dotar d'una gran orquestra l'any 1896 que ha tingut entre els darrers titulars Steinberg, Previn, Maazel i Jansons. La ciutat compleix 250 anys i la gira ho commemora. Per això frustra l'absència d'obres dels EUA i que les propines fossin els intermedis de Goyescas i La boda de Luis Alonso (amb mostres exemplars de rubato al primer i un barat hipersimfonisme al segon).

Frübeck, més dictador que mai i molt asimètric amb els braços, va excel·lir Brahms i en un Tristany impressionista, i menys en uns Mestres vàlids més per concepte que per realització maldant per obrir l'espectre tonal en el preludi del III acte. La Primera de Brahms va resultar alliçonadora en la unió de colossalisme i carnalitat per uns inaudits ressons d'orgue.

Xavier Casanoves Danés
Avui