Cerca de crítiques

Enquesta

L'OSV amb Mladen Colic al Palau de la Música

Els quatre temperaments

25/1/2008 |

 

Programa: Obres de Txaikovski i de Nielsen per l'Orquestra Simfònica del Vallès i Mladen Colic, piano, dirigits per Pablo González.
Lloc i dia: Palau de la Música, 19 de gener.

Aquest any la programació de l'Orquestra Simfònica del Vallès, com en la darrera que va dirigir Edmon Colomer, està molt ben establerta. Evidencia una bona direcció artística que sap oferir ingredients específics per atraure el públic. La d'aquest cap de setmana oferia la deliciosa Obertura - Fantasia de Romeu i Julieta i el Concert de piano n.1 de Txaikovski amb l'al·licient de presentar el guanyador del Concurs Maria Canals 2007. La segona part es reservava per a la Simfonia n.2, op 16, «Quatre temperaments». I tot plegat dirigit per la batuta solvent de Pablo González, que va tenir una gran acceptació entre el públic i els músics en el concert que va dirigir amb l'OBC a l'octubre. El Romeu i Julieta inicial va sonar sentimental i ple de bon gust. En la Simfonia n.2 de Nielsen la conjunció va ser apreciable, tot i que l'entrada al món peculiar del compositor danès va quedar hermètica, sense obrir, en una exposició merament formal. La personalitat de Nielsen és difícil: barreja, a la manera mahleriana, relat, vida, sentiments i un peculiar sentit de l'humor ben danès, lluny però del vienès. No cal dir que per endinsar-s'hi i perquè aquesta magna obra et captivi cal una gran orquestra especialitzada en el compositor. Aleshores es pot veure com cada frase té diversos nivells de profunditat, com les ressonàncies són matisades i que una visió poètica global ho agombola tot. Cal agrair l'esforç de l'OSV per presentar-la i iniciar un camí per fer-la habitual. Nielsen val la pena, tot i que una gran simfonia com aquesta la van inspirar quatre pintures sobre els temperaments humans que hi havia en una taverna de Zealand: el colèric, el flegmàtic, el malenconiós i el sanguini. Quant al Concert per a piano n.1, tot i que amb grans moments d'emotivitat, Mladen Colic va superar les versions massa discretes que darrerament havíem sentit, en especial el primer temps semblava subdividit i el diàleg entre piano i orquestra, amb diversos passatges que actuen un després de l'altre, semblaven peces afegides, sense una línia global. Potser al pianista de 26 anys li falta cos conceptual i elaborar més el so en diversos passatges, per arribar a copsar del tot l'esperit d'un Txaikovski que el va compondre als 35 anys. I a l'orquestra, que excepte un brillant solo d'oboè va evidenciar carències en altres solistes instrumentals, li devien faltar més assajos conjunts amb el pianista. Sempre, en un concert, es treballen més les peces per a orquestra sola que no pas les que es fan amb solista.

JORDI MALUQUER
El Punt