Cerca de crítiques

Enquesta

Arteta i Carreras al Palau

Panera de Nadal

24/12/2007 |

 

Ainhoa Arteta, Josep Carreras,
PALAU 100, PALAU DE LA MÚSICA, 21 DE DESEMBRE.

La fidelitat indestructible dels fans dels divos d'òpera és un element d'admirable constància en un temps tan mòbil i inestable com el nostre. Així ho pot constatar Josep Carreras, cobert un cop més de flaixos, flors i regals en acabar la seva nova actuació al Palau de la Música. Després del parèntesi de l'any passat, el gran tenor català, aquest cop acompanyat per la soprano Ainhoa Arteta, tornava a oferir un concert de Nadal, una panera policroma on tenien cabuda obres típiques de l'època, arranjaments de tota mena, peces tradicionals d'aquí i de més enllà, amanit amb tocs vienesos (també amb algun títol repetit), i coronat per generoses propines. Tot plegat, amb un risc vocal mínim i unes dosis de sucre elevades, si bé mai fora de control.

L'embolcall l'oferia la servicial Simfònica del Vallès sota la batuta d'un David Giménez erigit en l'ombra dels seus solistes. El Cor Jove de l'Orfeó Català va mostrar millor el seu potencial en les tres nadales catalanes a cappella amb direcció del seu titular, Esteva Nabona, alhora que posava en pràctica la virtut de la paciència en assistir a gairebé tota la segona part i la sèrie de bisos com a convidat de pedra.

Carreras es va anar escalfant de mica en mica fins arribar a un tram final on se l'escoltava molt més lliure, sempre dins dels límits en què es mou en aquesta fase de la seva carrera. Això no obsta perquè la veu del tenor encara sigui capaç de fer estremir en més d'un moment. El cant d'Arteta juga en una divisió més decorativa i glamurosa (no només pel vestuari), amb una veu que ha guanyat gruix accentuant el vibrato. Llàstima que la sintonia entre els dos protagonistes fos escassa: més que cantar a duo, ho feien en paral·lel. A vegades, el torró preferit no hi és a la panera de Nadal.

Xavier Cester
Avui