Cerca de crítiques

Enquesta

Carmen de Bizet al Palau de les Arts de València

Sobre les adversitats

9/11/2007 |

 

Carmen, DE BIZET. PALAU DE LES ARTS, VALÈNCIA. 6 DE NOV

Reconciliació o simple façana? En un drama de passions mortíferes resoltes à coups de navaja com Carmen va ser curiós veure Santiago Calatrava assegut entre Francisco Camps i Rita Barberá. No calen, però, ironies sagnants per comentar l'enèsim ensurt d'un Palau de les Arts malastruc que continua sent una hemorràgia de diner públic. Per això, és ben remarcable la capacitat del teatre per surar sobre les adversitats i mantenir el tremp artístic.

En el seu tercer acostament escènic a Carmen, Carlos Saura no convulsa la nostra comprensió de l'obra de Bizet. El cineasta explica la història amb límpida elegància, jugant amb ombres i colors que evoquen la col·laboració amb Vittorio Storaro. Lorin Maazel aposta sense embuts per un hedonisme sonor i una hipèrbole dinàmica no sempre sinònims d'espessor dramàtica. Al seu favor juguen un cor magnífic i una orquestra excel·lent (va rebre les ovacions més càlides) que, amb un so més aviat neutre, respon amb brillantor a les directrius del seu titular.

El cast reforçava la sospita que el Palau de les Arts ha perdut, en aquest segon any, una mica de pistonada en el capítol de veus. L'element més indiscutible era l'Escamillo demostratiu de Carlos Álvarez. Julia Gertseva s'inscriu en la nissaga eslava de Carmen: timbre carnós, dicció aproximativa i alguns tocs vulgars. La mezzo va anar de menys a més a partir d'una Habanera banal, a l'inrevés del Don José de Miroslav Dvorsky, al límit en el duo final. Algun agut problemàtic i un fraseig genèric no van devaluar l'interès d'una veu lluminosa. Per contra, va ser una llàstima que la dolçor inherent a Micaela estigués absent de la crispada interpretació d'Alexia Voulgaridou. Queden un parell d'incògnites: Quan arribarà la normalitat al Palau de les Arts? I a quin preu?

Xavier Cester
Avui