Cerca de crítiques

Enquesta

L'Orquestra Revolucionària i Romàntica al Palau 100

Directors amb tamboret

27/10/2007 |

 

Programa: Obres de Mendelssohn i Mozart per la Scottish Chamber Orchestra i el clarinetista Maximiliano Martín dirigits per Frans Brüggen.
Lloc i dia: Cicle Palau 100. Palau de la Música. 25 d'octubre.

El veterà Frans Brüggen amb l'Orquestra de Cambra Escocesa va dirigir un concert memorable. La subtilesa i la precisió van aparèixer amb tota naturalitat quan amb una economia de gestos va galvanitzar una formació molt bona.

Cal apuntar-se als concerts que dirigeixen els directors ancians que s'han d'asseure en un tamboret o cadira alta per aguantar tot el programa. Les aparicions dels ja desapareguts Carl Schuricht amb la Filharmònica de Viena, parlo dels anys cinquanta, i de Yevgeni Mravinsky, no fa tant, amb la Filharmònica de Leningrad, van ser inoblidables. Igualment, el veterà Frans Brüggen amb l'Orquestra de Cambra Escocesa va dirigir un concert memorable. La subtilesa i la precisió van aparèixer amb tota naturalitat quan amb una economia de gestos va galvanitzar una formació molt bona.

El concert va començar amb la deliciosa obertura La bella Melusina de Mendelssohn inspirada en la figura d'una fada que té la capacitat de transformar-se en serp. La descripció d'aquesta mena de sirena conté un tema aquós que més tard Wagner va fer servir com a leitmotiv fluvial de l'Or del Rhin. No és l'única vegada que Wagner està influït per Mendelssohn, recordem que per a Parsifal va utilitzar el tema de l'Amen de Dresde que nodreix l'andante inicial de la Simfonia n.5 en re menor La reforma. Impecable, amb un final ple de bon gust.

Va seguir el Concert per a clarinet i orquestra en La major, K 622 de Mozart. Un clarinetista excel·lent, el canari Maximiliano Martín, que, tot i que va demostrar el seu virtuosisme en els moments que calia, no es va complicar la vida i va deixar fluir la música sense forçar l'expressivitat. Una delícia de concert subtilment dirigida amb tots els matisos per Brüggen. Els aplaudiments van incitar Martín a donar una propina. Amb el concertino i els solistes de violí, viola i violoncel va donar un fragment del cèlebre Quintet per a clarinet i cordes en la major del mateix Mozart.

Impressionant la Simfonia n.3 en la menor, op.56 Escocesa, de Fèlix Mendelssohn, tocada amb absoluta convicció pels músics escocesos, de la qual podrem sentir i comparar d'aquí uns dies, el 23 de novembre, la versió que en farà l'OBC amb Cristopher Hogwood. Ens vam sentir transmutats per l'imaginari que una visita a Escòcia, als 20 anys, va recollir Mendelssohn per fer-ne dotze anys més tard una simfonia. «Les heures (..) el palau d'Holyrood, l'altar trossejat on va ser coronada la reina Maria ( Estuarda). Aquí tot és derruït i fràgil, i el cel brilla per sobre», havia escrit el compositor.

Per si la magnífica sessió no hagués estat suficient, l'Scottish Chamber Orchestra ens va regalar una versió quasi memoritzada del Scherzo del Somni d'una nit d'estiu. Va ser la perfecció, ja que no me la imagino millor tocada. Aquesta orquestra fa seva la música de Mendelssohn, identificats amb ell potser perquè va transportar els seus paisatges a la gran música. Exquisit Frans Brüggen, en la seva joventut un dels millors flautistes del món, i excel·lent aquesta orquestra forjada, entre d'altres, per un altre bon director com Sir Charles Mackerras.

JORDI MALUQUER
El Punt