Cerca de crítiques

Enquesta

Viviane Hagner i Till Fellner amb Ibercamera

La trapelleria de Till

9/10/2007 |

 

Ibercamera, VIVIANE HAGNER, VIOLÍ. TILL FELLNER, PIANO. PALAU DE LA MÚSICA, 4 D'OCTUBRE

La vetllada inaugural d'Ibercàmera la protagonitzava la violinista Viviane Hagner, però la va catalitzar el pianista Till Fellner, que li va robar la funció amb un somrís entremaliat. El seu homònim, l'Eulenspiegel del segle XIV, s'hauria vanagloriat de la subversió de valors.

La fama de la violinista muniquesa fa albirar el miracle. Les notes asseguraven que les seves interpretacions madures i profundes es reflecteixen en serenor dalt de l'escenari. Al Palau de la Música, de serenor n'hi va haver tanta com manca de visió global, com sequedat en un so que no es diria emanat d'un Stradivarius (el Sasserno), com gasiveria en el vibrat o fluctuació en el grau de complicitat amb el piano.

El problema no és tècnic, sinó d'expressió, de circumspecció a l'espera de passatges on esclatar, de discontinuïtat. En definitiva, de previsibilitat. Deixem-ho en el fet que no es va esforçar com en els grans dies. El desencís va durar fins a la Sonata a Kreutzer de Beethoven, on una actitud més implicada i més recolzament en el piano li va reportar un aplaudiment sincer. Les desafinacions en una Dansa hongaresa de Brahms i la fredor de la Nana de Falla no van ser un comiat memorable.

El vienès Till Fellner, de trajectòria més modesta, va certificar com el teclat es pot cruspir el violí en obres poc pianístiques com Sonata BWV 1018 de Bach o els especulatius Tre pezzi de György Kurtág. Més propulsiu que Hagner en l'espectacular Rapsòdia núm. 1 de Bartók, va catapultar les seves reaccions a la sonata de Beethoven amb una creativitat que va ser determinant per al contrast d'estats d'ànim a les variacions.

Xavier Casanoves Danés
Avui