Cerca de crítiques

Enquesta

'Un ballo in maschera' a Sabadell

Virtuts rares

8/10/2007 |

 

Un ballo in maschera, DE VERDI. TEATRE LA FARÀNDULA, SABADELL, 3 D'OCTUBRE

La temporada dels Amics de l'Òpera de Sabadell ha començat amb bon peu. Un ballo in maschera és una obra complexa, d'un dramatisme concentrat, on les passions turbulentes de la joventut deixen pas a les no menys perilloses pulsions de la maduresa que arrosseguen fins a la tragèdia els tres protagonistes de l'òpera de Verdi. Sense arribar a nivells destacables de profunditat, l'espectacle de La Faràndula va tenir la virtut de l'equilibri entre els diversos elements, una virtut més rara del que ens pensem en els temps que corren.

Josep Fadó va ser un Riccardo de poderosos accents, no sempre ben controlats, i correcta musicalitat, que va arribar força fatigat al final d'un exigent paper. Maribel Ortega com a Amelia es va confirmar com una soprano de veu impactant a qui caldria controlar una mica més l'afinació en els moments més recollits. La prestació més homogènia va ser la d'Ismael Pons, un Riccardo de noblesa sempre en primer terme que, amb un ben perfilat Eri tu, va signar el moment més destacat de la vetllada. Els mitjans lleugeríssims de Tina Gorina es van ajustar bé a la part d'Oscar, però Tatiana Menchikova va ser una Ulrica que no va posar la pell de gallina. Un trio d'interessants veus greus (Marc Pujol, Jordi Sanchez, Peter Buchkov) van aportar consistència als papers secundaris.

José Collado va dirigir amb ofici, el que a Sabadell sovint vol dir amb prudència. La flama dramàtica no va cremar gaire intensa, però mai es va apagar. Amb el que esta caient, es tot un detall que Carles Ortiz no apostés pel regicidi de l'argument original que va atraure l'atenció de Verdi. Amb una sòbria elegància visual (també amb molt estatisme), el muntatge va explicar la història tal com raja. Aquesta també és una virtut rara.


Xavier Cester
Avui