Cerca de crítiques

Enquesta

Festival Mozart 1 a l'Auditori

Equidistàncies

29/9/2007 |

 

Christian Zacharias, piano i direcció, OBC. FESTIVAL MOZART. AUDITORI, 21 DE SETEMBRE

Torna a arrencar una temporada de l'OBC amb un minifestival Mozart confiat a Christian Zacharias. Sala plena i satisfacció col·lectiva, començant per la d'uns músics que no paraven de festejar-lo. És evident que els fa sentir còmodes, i el Concert núm. 20 de Mozart i la Quarta de Beethoven van mostrar una formació de quaranta faristols d'inqüestionable empastament sonor a la qual va mancar més capacitat de resposta en la simfonia beethoveniana. Com a pianista va ser ultraprecís, tan elegant com sempre, murmurador i suggeridor de sentiments, amatent a una concertació que va deparar moments ideals com la intensificació prèvia a la cadència de l'allegro i l'exactitud del presto.

L'articulació va ser insuficient a la Simfonia Wq179 de Carl Philipp Emanuel Bach -una de les vuit berlineses-, tocada amb una plasticitat clàssica que li minvava les urgències Sturm und Drang, el corrent literari i, per extensió, estètic, anticipador del Romanticisme a la segona meitat del segle XVIII.

Aquesta simfonia del segon fill músic de Bach és dues dècades equidistant del Concert de Mozart (de 1785), el mateix interval que separa aquest concert de l'obertura Coriolà i la Quarta simfonia de Beethoven, que daten de 1805-6. Escoltar les obres en ordre cronològic va ser una lliçó d'evolució musical.

Zacharias va aplicar a l'obertura un color fosc i dinàmiques adequades abans d'oferir una Quarta riallera que preludiava el Schubert de Rosamunda en els passatges distesos i la Setena beethoveniana en els ràpids. L'OBC s'hi va anar mostrant dreturera i incontrolable, cada cop més reticent a l'allau d'indicacions i esmenes del director.

Xavier Casanoves Danés
Avui