Cerca de crítiques

Enquesta

Matthias Goerne i Elisabeth Leonskaja a Vilabertran

Schubert amb profunditat i emoció

9/9/2007 |

 

Lloc i dia: església de Santa Maria de Vilabertran. 7 de setembre de 2007.

Els lieder de Franz Schubert es distingeixen per la seva capacitat de provar la musicalitat d'un intèrpret fent-lo passar pels diferents estats anímics que es troben immersos en les cançons i on la interpretació s'ha d'emmotllar de forma natural.

Això és el que va mostrar a Vilabertran Matthias Goerne en el que va ser el seu primer recital dels lieder complerts de Schubert que anirà oferint, fins a completar-los, en les següents Schubertíades.

Les qualitats interpretatives del baríton alemany són immillorables i ja des del primer dels Quatre lieder amb text de Johann Mayrhofer, Fahrt zum Hades D 526 (Viatge a l'Hades), amb què va començar el recital, va confirmar que es troba en un moment pletòric de veu i d'assimilació d'obres de gran complexitat interior, i va abordar aquest repertori amb una gran profunditat i capacitat de comunicació, i en va fer una lectura madura i amb una gran dosi de reflexió.

A les condicions naturals de Goerne s'ha de sumar una tècnica de provada eficàcia, basada fonamentalment en l'ús del control de l'aire, la sàvia gradació de les dinàmiques i una molt bona administració del fiato, que li permet atorgar en tot moment una frescor extraordinària a la seva emissió de veu.

Va mostrar durant tot el recital una cuidada dicció i una gran varietat de matisos i colors i amb un timbre de veu amb les ressonàncies i la proporcionalitat d'harmònics idònia per emplenar de so tota l'església de Santa Maria.

Unes versions dotades de l'emoció expressiva que Matthias Goerne aporta sempre al seu treball i que, en aquesta ocasió, van comptar amb la complicitat i la gran eficàcia interpretativa d'Elisabeth Leonkaja al piano.

Goerne i Leonskaja van fer un recorregut pels diferents estats d'ànims en què Schubert va retratar els poemes de Johan Mayhofer, Karls Gottfried Ritter von Leitner, Johann Wolfgang von Goethe o Friedrich Schiller.

Precisament l'últim dels cinc lieder de Schiller que Goerne va cantar a Vilabertran, Gruppe aus dem Tartarus D 583 (Grup del Tàrtar), va proporcionar el moment de màxima tensió i expressivitat de tot el recital.

Grup del Tàrtar, escrit a la tardor de 1817, és un dels lieds més terrorífics de Schubert, comparable, per la tensió i l'angoixa que acumula, a Getchen am Spinnrade D 118 (Margarida a la filosa) i a Erkönig D 328 (El rei de l'Elisi). Comença amb un efecte molt estimat pel compositor com són els tremolos en el registre greu que simbolitzen una impecable introducció al terror, el dolor i la desesperació.

La segona secció és de ritme més agitat i la tercera transforma els tremolos en acords, la qual cosa prepara el clímax que esclata en la llum del mode major (després d'un clima totalment fosc en mode menor) a la paraula Ewigkeit (eternitat).

Llavors, amb el tema inicial, una escala descendent i un acord en pianissimo serveixen per acabar després d'un angoixant silenci. És la millor descripció musical de l'últim vers, que evoca la dalla trencada de Saturn: «L'eternitat navega en cercles damunt d'ells, i trenca la dalla de Saturn.» Es tracta d'una cançó realment tràgica, en la qual la música flueix imparable i canviant i la profunditat i l'emoció troben aquí un dels moments de màxima expressió.

JOSEP JOFRÉ
El Punt