Cerca de crítiques

Enquesta

'Carmina Burana' a la Seu d'Urgell

Un 'Carmina Burana' en petit format omple Sant Domènec

19/8/2007 |

 

OBRES FANTASIA 'TABLEAUX' DE SERGEI RACHMANINOV I 'CARMINA BURANA' DE CARL ORFF
INTÈRPRETS IVÓN I IVET FRONTELA, PIANOS; PERCUSSIONS DE BARCELONA; CAPELLA DE SANT PETERSBURG
DIRECCIÓ JOSEP MARIA SAURET
LLOC SALA CULTURAL DE SANT DOMÈNEC
DATA 17 D'AGOST DEL 2007

Des que Josep Maria Sauret va agafar la temporada passada les regnes del Festival Internacional Joan Brudieu de la Seu d'Urgell --i amb el repte de continuar la tasca d'Alfons Carrillo, que va deixar el llistó molt amunt-- el cicle ha experimentat un gir molt important pel que fa a la concepció dels concerts. Especialment benvinguda és la iniciativa d'oferir cada any una producció pròpia del festival, que l'any passat va consistir en un recital simfònic i que en l'ocasió que ens ocupa es tracta d'un format poc habitual però molt interessant: la combinació de piano, percussió i massa coral. El fet que es programés una obra de gran popularitat, Carmina Burana, de Carl Orff, i el prestigi d'un cor com ara la Capella de Sant Petersburg van fer d'aquest concert una proposta tan atractiva que per primera vegada en molts anys l'organització del festival es va veure obligada a augmentar l'aforament, i amb tot hi va haver gent que es va quedar sense entrada.

Prèvia a la interpretació de la gran obra del compositor alemany, les germanes Ivón i Ivet Frontela van interpretar una bella obra de joventut per a dos pianos de Sergei Rachmàninov, la fantasia Tableaux, en quatre moviments, que denota la predilecció del rus per l'escola romàntica, de la qual ell va ser un representant tardà. La interpretació, ben dosificada quant a la intensitat dramàtica, va ser un preludi perfecte per al gran plat fort de la vetllada, un Carmina Burana que es presentava en una reducció feta pel mateix Orff per a dos pianos, sextet de percussió i cor. En aquesta revisió les sonoritats de la massa orquestral, que en la partitura original és rica pel que fa a la paleta tímbrica, no queden en absolut desdibuixades ja que la percussió juga precisament un important paper en la versió simfònica.

La interpretació, encomanada a la ja esmentada capella de Sant Petersburg i a les germanes Frontela, va tenir el suport d'un important grup català, Percussions de Barcelona, i la direcció de Josep Maria Sauret. En termes globals la versió va resultar excel.lent, amb una molt bona coordinació entre les parts instrumental i coral.
Cal destacar les impecables intervencions dels tres solistes vocals --dissortadament el seu nom no figurava al programa de mà-- i els bons resultats obtinguts tant en els passatges més íntims com en les parts més espectaculars de la peça.

JORDI SALAZAR
El Periòdic d'Andorra