Cerca de crítiques

Enquesta

Orff i Stravinsky a la Porta Ferrada

Orff «versus» Stravinsky en versió original

18/8/2007 |

 

«CARMINA BURANA, LES NOCES»
Intèrprets: Joaquín de Luz i solistes del New York City
Ballet dels Estats Units amb el cor i solistes de la Capella de Sant Petersburg.
Lloc: Nou Espai Port, dins el marc del Festival Internacional de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols.
Dia: Dijous, 16 d'agost del 2007.

Els Carmina Burana són una col·lecció de poemes goliards, trobats el 1803 al monestir de Benediktbeuern (Baviera). El manuscrit és del segle XIII i conté 250 poemes en llatí medieval i 55 en alemany. Els poemes, que són cants a l'amor i al vi, però també n'hi ha de morals, didàctics i satírics, estan inspirats en la poesia clàssica (Ovidi, Horaci i Catul) i popular. El 1936 Carl Orff posà en música, en una concepció neoclàssica, 25 dels poemes en una cantata escènica per a cor, solistes i, en la versió original, dos pianos i percussions. Als Carmina Burana del músic alemany, els elements principals són la melodia i el ritme, i la versió original d'Orff queda una mica desequilibrada, ja que la percussió sempre se sobreposa als pianos, que només poden brillar en els moments més íntims.

Cal destacar la interpretació de la soprano Ekaterina Guerasimova, que va mostrar molta intenció en el seu cant i una gran musicalitat i sentit del fraseig, com en l'ària In trutina, que va cantar com una melodia continuada però plena de passió i d'amor. I això, malgrat que l'acústica de l'Espai Port no és idònia per a aquest repertori, arriba.

La segona part de l'espectacle estava dedicada a Les noces d'Igor Stravinsky, que, basada en l'obra del mateix títol de Bronislawa Nijinska (germana del cèlebre Vaslav Nijinsky), va ser un projecte del compositor sobre la cultura russa i el ritual del casament, i al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu va poder gaudir en la magnífica i brillant versió original per a cos de ball, quatre pianos, percussió, solistes vocals i cor.

Tant la interpretació musical, excel·lentment dirigida per Llia Derbilov, com el desenvolupament coreogràfic, van conservar un halo de ritus ancestral en què se succeïen les escenes corals i la dansa pulcra i detalladament construïda dels solistes del New York City Ballet.

JOSEP JOFRÉ
El Punt