Cerca de crítiques

Enquesta

'El barber de Sevilla' a Peralada

Quan l'òpera és bon teatre

18/8/2007 |

 

«IL BARBIERE DI SIVIGLIA»
Direcció musical: Konstantin Txudovski
Direcció escènica: Dmitri Bertman
Intèrpretst: Vassily Efimov, Karina Grigorian, Dmitri Shorikov, Petr Morozov, Mikhail Guzhov, Marina Kalinina. Orquestra i Cor de l'Helikon Opera Theatre
Lloc: Jardins del Castell de Peralada
Dia dijous, 16 d'agost del 2007

+ La companyia Helikon de Moscou va representar dijous Il barbiere di Siviglia, al Festival de Peralada. / Foto: JOSEP AZNAR.
Les propostes operístiques de la companyia Helikon de Moscou, fundada l'any 1990 i dirigida des d'aleshores per Dmitri Bertman, són de les que fan present que és possible que l'òpera no es basi de manera fonamental en les (grans) veus, sinó en una concepció teatral que du implícit el replantejament del gènere en els temps actuals. Des de fa disset anys, durant el curs dels quals aquest teatre d'òpera alternatiu s'ha convertit en estatal intentant no perdre el seu esperit original, l'Helikon ha abordat una seixantena de produccions operístiques per aportar, sobretot a través de la posada en escena, una mirada renovadora i desacomplexada al gènere, atrevint-se sovint amb els títols més emblemàtics, com en el cas del seu muntatge més recent, el d'Il barbiere di Siviglia, que tot just va estrenar aquest juliol a Moscou i que dijous va representar-se a Peralada.

No era la primera vegada que l'Helikon Opera Theater actuava al Festival de Peralada, que s'ha convertit en una de les escales de la companyia russa dins de les nombroses gires que fa per Europa, on ha trobat acolliment i reconeixement en diversos escenaris. Fa cinc anys hi va presentar dos excel·lents muntatges: Un de la Lulú, d'Alban Berg, i un altre dels Contes de Hoffmann, que, per cert, lluïa molta més imaginació que la proposta de Lindsay Kemp, recentment estrenada a Peralada, sobre aquesta òpera d'Offenbach. Fa tres anys hi va dur la seva interessant versió d'una de les òperes mes misterioses del segle XX: El cas Makropoulos, de Janacek.

Ara hi ha tornat amb Il barbiere di Siviglia, la cèlebre òpera de Rossini (tan refinada musicalment com argumentalment descarada, cosa que l'Helikon aprofita donant molt de joc a la circulació del desig), que retornava al mateix escenari set anys després de l'esplèndid muntatge de Carles Santos, que només s'hi va poder representar un cop perquè una tempesta va impedir la segona funció. La pluja va amenaçar també la representació de dijous, però, finalment, només van caure unes gotes que, això sí, van fer una mica la punyeta a Mikhail Guzov, intèrpret de Don Basilio, quan cantava «La calunnia». Això perquè el desplegament dels plàstics protectors es va fer amb la fressa habitual.

Què va tornar a demostrar l'Helikon Opera Theater amb Il barbiere de Siviglia? Que no s'arronsa davant del pes i la tradició que arrosseguen les òperes més populars. Que és capaç d'afrontar-les amb frescor i amb una imaginació escènica capaç de treure un profit màxim als decorats (sense ser mai ostentosos, sempre exhibeixen un cert gust) i a l'atrezzo, de manera que tots els elements adquireixen una funcionalitat i una significació: així si els decorats semblen cases brodades, d'uns enormes cabdells de llana s'estiren fils que apunten els lligams (el desig de crear-los o de trencar-los) entre els personatges. I sobretot demostra que, sota la direcció de Dmitri Bertman, té un gran sentit de la teatralitat, visible en els moviments escènics dels solistes i el cor. A més, aquest sentit de la teatralitat s'aplica amb molta intenció en una òpera com Il barbiere de Siviglia, on bona part dels personatges, amb enganys i disfresses, es lliuren a un joc de representacions.

Una altra cosa, però, són les veus, que en aquesta ocasió no van excel·lir, tot i configurar un acceptable nivell col·lectiu. Aquesta discreció sempre podrà discutir-se, i més quan una òpera com la de Rossini té àries tan precioses que demanen solistes excepcionals, però amb l'Helikon l'òpera és una experiència teatral col·lectiva. En tot cas, dirigida amb convicció pel joveníssim (només 25 anys) Konstantin Txudovski, l'orquestra de l'Helikon va sonar prou harmoniosa i compacta.

IMMA MERINO
El Punt