Cerca de crítiques

Enquesta

L'Orquestra de Budapest interpreta Haydn al Francesc Viñas

Pels núvols, amb Haydn

14/8/2007 |

 

ORQUESTRA BUDAPEST
Programa: Obres de Franz Joseph Haydn per Daniel Ligorio, piano, i Eva León, violí, amb l'Orquestra de Cambra de Budapest. Concertino director, Gyula Gabora.
Lloc i dia: XXV Festival Francesc Viñas. Església Parroquial de Moià. 12 d'agost.

Ha estat un encert del Festival Viñas programar un concert dedicat a Haydn amb el pretext de commemorar el 275 aniversari del seu naixement (Rohrau, 31/03/1732), i preludiant el que serà l'Any Haydn, el 2009, amb motiu dels 200 anys de la seva mort a Viena. El pare dels quartets i les simfonies és un oblidat a casa nostra pel que fa a la resta de formes musicals: els concerts de piano, els de violí i les òperes. Només els concerts de violoncel i els de trompeta es programaran més sovint. Aviat potser es complirà la profecia de Pau Casals dels anys cinquanta del segle passat: «Ara és època de Bach, però també vindrà un dia el temps de Mozart i el temps de Haydn.»

Un, en la seva llarga vida de crític, no havia pogut mai sentir en directe a casa nostra el fabulós Concert per a clave o piano i orquestra, en re major, Hob. XVIII núm. 11. I ben cert que no es podia donar en millors condicions que amb Daniel Ligorio, que el va brodar, i l'orquestra de cambra de Budapest, avesada al repertori haydnià, i que va respondre el discurs del solista amb tota la varietat de matisos possible. Ligorio té el concert molt assimilat, tant que les dues cadències són de collita pròpia en aquesta mà oberta que els compositors facilitaven als virtuosos per al seu lluïment.

La sessió s'havia programat amb el concert de piano, primer, el de violí, segon, i el de piano i violí, com a cloenda, per a la segona part. S'havia de fer al parc municipal però una amenaça de tempesta, que es va confirmar, va fer que es traslladés a l'església parroquial, cosa que va trastocar l'ordre del programa, per poder desallotjar el piano del presbiteri, i es va tocar el de piano i el de violí i piano a la primera part, deixant per a la segona el de violí, circumstància que, com que era curt, uns vint minuts, l'orquestra va completar amb la Serenata en mi menor per a cordes d'Elgar. Potser tot plegat va ser un feliç esdeveniment perquè la violinista Eva León ens va retornar a la màgia inicial, mitigada per un menys rodat Concert per a violí i piano Hob. XVIII, 6 i, com que excel·leix en expressivitat, tot travessant un allegro contingut i convincent ens va xuclar tota l'atenció amb el meravellós Adagio del Concert de violí en do major Hob.VII núm. 1, que tot i que faltava l'últim moviment, un Presto vitalitzant, el públic assistent, que era entès, no va poder deixar d'aplaudir. No passa sempre això d'aplaudir un temps lent, però Eva León, que ha tocat aquest concert per primera vegada en la minigira que acaba de fer amb aquesta orquestra, va arribar a allò que se'n pot dir l'essència de la música, en què es tramet un contingut i un s'oblida que hi ha treball, ofici i uns intèrprets pel mig... El millor concert fins ara de l'estiu, de la mà de Haydn i d'uns músics exquisits, pels núvols de la veritat, aquella que neix de l'esplendor de l'ordre i es diu bellesa.

No podem deixar de remarcar els brillants afegits d'Eva León, un aclaparador i expressionista Estiu de les Quatre estacions de Vivaldi, suggerit per la tempesta que queia fora del recinte, i una Astúrias originalment pianística que el mestre d'Eva, l'enyorat Xavier Turull, i ella mateixa han adaptat al violí. Déu n'hi do el Festival de Moià. Com a punts sobresortints, va començar amb un recital de Josep Bros; diumenge, aquest concert i per al dia 18 s'espera també amb candeletes el recital del contratenor Carlos Mena. I com a fi de festa, l'11 de setembre, el grup valencià Al Tall hi du les seves reflexions, 300 anys després, sobre la batalla d'Almansa.

JORDI MALUQUER
El Punt