Cerca de crítiques

Enquesta

La 'Norma' del Bellini al Liceu

Èxit musical de 'Norma'

24/7/2007 |

 

La primera representació de l'òpera, amb què el Liceu acomiada l'any, va ser acollida amb entusiasme.

Un públic agraït i amb una fam devoradora davant un gran títol de repertori va rebre amb entusiasme, dissabte passat, la primera de les sis representacions de Norma, de Bellini, amb les quals la temporada liceista donarà per acabat el curs.

Un èxit essencialment musical que, amb pros i contres, va acabar per decantar la balança cap a un clar positiu gràcies, en part, a l'esplèndid suport artístic amb què les dues protagonistes van conquistar el públic: la Norma de Rachele Stanisci, malgrat un inici inestable en el seu Casta diva, va anar guanyant cos amb la seva veu flexible; l'estrèpit vocal de Dolora Zajick (Adalgisa) no té ni el color de veu ni la personalitat dramàtica adequada per encarnar la jove sacerdotessa, però la seva intel.ligència musical va enamorar amb els seus inesgotables prodigis canors que li van valer l'ovació més sonora de la vetllada.

A un altre nivell va sonar el Pollione de Franco Farina, que no va semblar viure la seva millor nit. Giacomo Prestia va solucionar amb professionalitat el seu Oroveso, i tant Jon Plazaola com Flavio i Begoña Alberdi com Clotilde van convèncer amb rotunditat, sobretot l'última, a qui li sobra veu per a un personatge de dimensions tan reduïdes.
El cor va estar brillant i la direcció musical de Giuliano Carella va apostar per una lectura àgil de la partitura plena d'uns tempi trepidants als quals la Simfònica del Liceu va respondre sense fissures. Per a aquesta obra de la quinta essència belcantista es va optar per la ja coneguda posada en escena de Francisco Negrín, cuidada i convencional, emmarcada en una escenografia firmada per Anthony Baker carregada de símbols esotèrics, d'estètica dels 80, lletja en essència, però funcional i ben maquillada per la il.luminació que va dissenyar Wolfgang Göbbel.

MANEL CEREIJO
El Periódico