Cerca de crítiques

Enquesta

La Norma de Bellini al Liceu

Una «Norma» realista

21/7/2007 |

 

L'òpera de Vincenzo Bellini tanca la temporada del Gran Teatre del Liceu

Amb la intenció de cloure la temporada amb una òpera popular ideal, també, per a les onades de turistes que aquests dies visiten la ciutat, el Gran Teatre del Liceu estrenarà avui un muntatge de Norma de Vincenzo Bellini amb una posada en escena de gran realisme a càrrec de Francisco Negrín. «El que és interessant d'aquesta producció és com recrea tota la simbologia celta de l'antiga Bretanya», manifestava dimecres la soprano Dolora Zajick en una compareixença davant la premsa.

Estrenada el 26 de desembre del 1831 a l'Scala de Milà i, al Liceu setze anys més tard, Norma de Bellini és una tragèdia lírica en dos actes situada en una Gàl·lia conquerida que es resisteix a romanitzar-se i que veu en la seva simbologia l'única escapatòria per retrobar-se amb la seva identitat com a poble. «S'havia de trobar una manera amb la qual el públic es relacionés amb aquell període històric, i aquesta producció, amb elements com ara la lluna, la boira i els menhirs, ho ha aconseguit», explicava Zajick, que ja va participar, la temporada 2002/2003, en l'última producció de Norma –també de Negrín– que ha passat pel Liceu. L'autenticitat dels símbols celtes que apareixen en el muntatge ajuden, per tant, al fet que el públic s'endinsi en les singularitats de la Bretanya antiga que proposa l'obra. «La idea és crear un paisatge que provoqui en el públic la sensació que els éssers que l'habiten viuen aïllats, tant en l'espai com en relació amb els altres. Són personatges que prenen decisions equivocades i que passen l'obra en un penediment permanent i solitari, són habituals d'un desert, d'un univers opressiu», explica Negrín –que aquesta temporada ja s'ha ocupat de la posada en escena de La clemenza di Tito– en el full informatiu del Liceu.

Un argument inspirat amb la tragèdia Medea d'Eurípides i amb la lluita dels celtes contra els romans de teló de fons, va ser expressat per Bellini amb un bel canto que s'adequava alhora a la força gairebé brutal de la dona venjativa i menyspreada i a la tendresa de la dona enamorada, de l'amiga generosa i de la mare entendrida, personatges que coexisteixen en la personalitat de Norma. «El bel canto és saludable per a la meva veu i útil per a la meva carrera. Quan un canta Verdi, tothom vol que continuï cantant Verdi, i acabes encasellat», opina Zajick, que assegura: «Mai no he vist un país on l'òpera sigui tan popular com aquest. Mentre altres països cerquen mesures perquè la gent compri entrades, a Barcelona es busquen solucions perquè es puguin trobar entrades més sovint.»

La reposició de Norma, amb direcció musical de Bruno Campanella i les veus de Dolora Zajick, Rachele Stanisci, Fiorenza Cedolins, Sonia Ganassi, Franco Farina i Vicenzo La Scola, es podrà veure els dies 21, 24, 25, 27, 29 i 30 de juliol.

G. V.
El Punt