Cerca de crítiques

Enquesta

Tugan Sokhiev a l'Auditori

Bon veïnatge

16/7/2007 |

 

Tugan Sokhiev, AUDITORI, 11 DE JULIOL

La moda de fitxar joves directors en orquestres importants s'estén a tort i a dret. El talent de molts d'ells no està en dubte, sí la idoneïtat d'un fenomen que fa cremar etapes sense tenir en compte els riscos considerables de concentrar massa aviat els focus de l'atenció mediàtica, quan les grans figures del passat picaven pedra durant anys abans de fer-se un forat. Tugan Sokhiev va sortir escaldat del seu fugaç pas com a director musical de la Welsh National Opera, càrrec que obvia el seu currículum, i ara, amb 30 anys, exerceix de primer director convidat i assessor musical de l'Orquestra del Capitole de Tolosa de Llenguadoc, és a dir, titular sense arribar a ser-ho. Almenys, Sokhiev ha resolt la incertesa generada després de la marxa de Michel Plasson (35 anys al càrrec!) d'un dels millors conjunts de França, país que no es caracteritza per tenir orquestres en la divisió d'honor.

Sokhiev va visitar l'Auditori dins els actes de les jornades Migdia-Pirineus a Catalunya que, com a fruit, com a mínim van possibilitar un programa de mà en francès, català, castellà i occità. Això sí, la música era eslava, coronada per una frenètica Dansa eslava de Dvorák. Sokhiev va signar uns Quadres d'una exposició més de Ravel que de Mussorgski -cap objecció-, gràcies a la plasticitat de la resposta orquestral, la llimada de les arestes i la cura en l'estratificació dinàmica i tímbrica. El director rus va desmentir, a més, el tòpic que associa joventut amb velocitat. Ara bé, res comparable amb la Quarta simfonia de Txaikovski i uns temps estirats i arronsats com un xiclet. Que el discurs no s'esmicolés en cap moment es deu a la cura extrema en l'articulació, la conducció de les transicions i el manteniment de la tensió. Amb regals com aquest concert, queda clar que al nord tenim bons veïns.

Xavier Cester
Avui