Cerca de crítiques

Enquesta

Herreweghe al Konzerthaus de Viena

Estrès i èxtasi romàntic a Viena

29/11/2003 |

 

Jo ja sabia que era molt just. L'avió arribava (si tot anava bé) a les 18'30h. i a les 19'30h. començava el concert. Tot havia d'anar rodat i ... tot i així ...

Des que vaig saber que havia de passar un parell de dies a Viena vaig preveure la possibilitat d'assistir a un concert. L'oferta a Viena és, comparant-la amb Barcelona, clarament més saborosa. A Barcelona cada temprada hi ha tres o quatre esdeveniments remarcables. A Viena n'hi ha un per setmana.

Per internet vaig poder veure que durant els dies que m'hi estaria hi havia una colla de bons concerts i un d'extraordinari: l'Obertura del Somni d'una nit d'estiu i el Concert per a violí de Mendelssohn i l'Andante d'una Simfonia que Schubert no acabaria i la seva Simfonia nº 5 dirigits pel meu adminat Philippe Herreweghe i la seva orquestra, la des Champs Élysées.

L'enllaç d'un avió que venia de les Canàries va fer que surtíssim de Barcelona amb un quart d'hora de retard. Jo vaig provar d'assumir que ja era del tot impossible arribar a temps. Tot i que, el fet de dur amb mi la maleta i que entre l'aeroport i Viena tan sols hi ha vint minuts en taxi, feia que, en el fons, encara hi confiés.

Bé, l'avió va anar prou ràpid i a les 18'50h. en sortia (disparat). Vaig anar més depressa que ningú i als dos minuts ja era dins un taxi. "Al Koncerthaus" vaig dir preveient que no hi havia temps de passar per l'hotel. A les 17'10h. ja era al mig de la capital però els semàfors i el trànsit dificultaven que arribès a temps. De cop però el taxi va deturar-se. Haviem arribat! Entrada ràpida a l'edifici, corrent cap a la consigna i després de deixar la maleta i l'abrig ... calia comprar entrada. No ho havia fet per internet ja que les possibilitats d'arribar a temps eren poques. I quina cua! A i 20 em posava a la cua. Quan va ser el meu torn la simpàtica empleada del Koncerthaus va informar-me que les entrades més econòmiques eren de 42€! Bé, si has arribat fins aquí, ara no et vindrà de quatre peles, oi? Mig minut després corria cap a la meva butaca. Uff! encara no havien començat. Va ser seure a la cadira i, com si hi hagués un interruptor al seient, apagar-se els llums i sortir el Herreweghe a l'escenari.

Comença el concert. L'Obertura del Somni d'una nit d'estiu de Mendelssohn és una d'aquelles obres que comencen del no res per anar creixent. Una mala peça per començar un concert: les cordes encara no sonen com una sola, els vents massa estridents..., l'orquestra encara està freda i desconjuntada.

El Concert de violí però posa les coses al seu lloc. El jove violí Christian Tetzlaff va demostrar que en el futur se'n parlarà d'ell i l'orquestra ja anava fina. Tetzlaff va bordar aquest dificil i virtuosístic concert i el públic li va reconéixer amb una impressionant ovació (l'únic però és la seva sobreactuació al tocar. Més d'un entre el públic pensavem que acabaria caient a la platea, de tant que es movia al tocar).

L'Andante de la Simfonia en Re major D 936a de Schubert va ser impecablement interpretat, amb una orquestra molt ben armada, plena de matisos i molt atenta a les indicacions de Herreweghe. Finalment, la grossa de la nit, la maravellosa 5ª Simfonia D 485, amb uns Champs Élysées amb el pilot automàtic posat i que van saciar (crec) les espectatives del public vienès amb el seu Schubert.

Una magnífica nit de música a Viena. L'angoixa i les presses havien valgut la pena.

Ignasi Albors
Cat Clàssics